VOLEM UN JOCS OLÍMPICS PER A VALÈNCIA

És bo fer un jocs olímpics a Madrid? Si fem cas al diari ABC, l’última estimació del “Barómetro de Economia de la Ciudad de Madrid” realitzat pel propi ajuntament, des de l’any 2004, en què va començar Madrid la seua particular carrera olímpica, s’han generat 170.000 llocs de treball i una Vàlua Afegida Bruta de més de 8.000 milions d’euros. A més a més, a conseqüència dels 6.500 milions d’euros invertits en infraestructures i instal•lacions esportives s’ha produït un increment en la producció de la ciutat de més de 9.000 milions d’euros i 76.000 ocupació a temps complet. Seguint en l’ABC, encara que la major part de les inversions públiques necessàries ja està fet, s’hi hauran de gastar 1.600 milions d’euros, que entre el període 2013-2020 generarien un increment de la producció de 3.240 milions d’euros i uns altres 1.300 milions de VAB i més de 26.000 llocs de treball a temps complet. Caldria afegir-hi els beneficis del turisme, que augmentaria en gairebé 2 milions a l’any i 1 milió addicional en els cinc anys posteriors. També traurien profit l’hostatgeria amb un 10% més de producció i un 17% d’ocupació i la construcció que concentraria el 42,5% de la producció i el 41% de l’ocupació generada.
Aquesta si que és blava!... faves comptades i nosaltres a la lluna de València i sense caure-hi. Si he de ser franc, després de llegir l’informe de l’Ajuntament de Madrid, opine què no cal anar-se’n en raons i hem d’exigir al govern de la Generalitat Valenciana que propose la celebració d’uns jocs olímpics a València, que com ja sabem és la terra de les flors de la llum i de l’amor, i això ja és tenir molt guanyat. Amb els diners que produiríem pagaríem els vestits de Camps, el polític del qual va dir Rajoy que volia imitar per al govern d’Espanya (això es diu tenir bon nas). També podríem tapar els assumptets del cas Brugal, d’Emarsa, de Fabra el “lotero”, el Gürtel globalitzat i donar un cop de mà a l’Urdangarin, que el xicot ha tingut mala sort en els negocis. Podríem crear una nova caixa d’estalvis, totalment valenciana, perquè el polítics d’ací pogueren disposar de caixa, neta i pelada, al seu albir sense tindre dependencies de ponent, i que a més, que finançara les emissions de deute del govern valencià, que ara no hi ha qui li’n compre un euro. Tampoc estaria gens malament tornar a fer una Terra Mística perquè “los amiguitos del alma” foteren la mà lliurement, i una nova Ciutat de la Llum, que la pobra està en la llum apagada i es fa difícil trobar l’eixida. Encara ens sobrarien calerons per comprar un Ferrari blau – a València agrada molt eixe color – perquè Rita i Camps es passejaren pel circuit sans i estalvis, amb bosses de Louis Vuitton i vestits de luxe confeccionats per José Tomàs, no, el torero no, el sastre madrileny a qui Camps li va prometre que “si me sacas de esta aquí abajo no te faltarà de nada”, o portar al nou Papa, que eixe s’ho paga tot ell.
Com es pot deduir, acostumats a fer i no pagar, València necessita uns jocs olímpics per sortir-se’n en bé en un tres i no res.