LA FISCALIA GENERAL DE L'ESTAT I LA INFANTA CRISTINA

Resulta del tot inaudit comprovar com la Fiscalia General de l’Estat s’entossudeix en protegir la filla del rei, només pel fet de “ser vos quien soys”. No hi ha cap raó que la separe del cas en què es jutja el cas Urdangarin, i que l’exculpe d’assumir la mateixa responsabilitat que la resta dels implicats. A ulls de tothom, la infanta Cristina està clavada fins al coll en els assumptes tèrbols del seu home, dels socis del seu home, de les dones dels socis del seu home, dels amics del seu home, de les dones dels amics del seu home i de tota una rastrera de corruptes vividors que giren al voltant de les activitats il·lícites del gendre del rei. I tothom no és idiota. Tothom és molta gent. Tothom és un grup milionari de persones que, sense cap ànim antimonàrquic, pensa que la justícia ha de ser igual per a tots, i que cadascuna de les persones que formen el cens nacional ha de sentir que tots som tractats igual i amb la mateixa vara de mesurar.

Eduardo Torres-Dulce Lifante, Fiscal General de l’Estat per ordre i gràcia del govern en curs i el rei que ens imposa la constitució espanyola, segurament serà l’única persona en aquesta nació, llevat dels acòlits peperos, que no considera Cristina de Borbó còmplice de vegades, i autora directa les més, en el cas de corrupció en què s’hi veu imputat Urdangarin. A més, culpa al jutge Castro de faltar a la veritat en imputar a la infanta per infundades suposicions.

No hi ha dubte que tenim un Fiscal General cec o curt de vista o servil fins a límits insospitats, perquè no veure totes les martingales de la Infanta, la seua signatura en infinitat de documents, la seua implicació corresponsable i voluntària, a tots els efectes, en les empreses del seu home, els càrrecs que ocupava en elles i la llibertat que tenia per gastar diners a mans plenes de la caixa comú, no és baladí. I voler fer creure que una persona llicenciada en Ciències Polítiques en la Universitat Complutense de Madrid, que té un màster en Relacions Internacionals en la Universitat de Nova York, que ha practicat directament en la Unesco, i que treballa en La Caixa, no és capaç de saber que signa, ni d’entendre com entren tants diners a l’economia familiar, ni d’on procedeixen, ni de saber en què treballa l’espòs, tot això és voler fer-nos combregar en rodes de molí.

Si Cristina de Borbón i Grècia no fóra filla del rei, si Cristina de Borbón i Grècia fóra Juanita Pérez Vicente, per exemple, ja estaria en el trull compartint plaça amb altres recluses de similar índole. Eduardo Torres-Dulce Lifante, Fiscal General de l’Estat, però, és simplement una voluntat dirigida a servir la monarquia i al govern que li va donar el càrrec que ostenta, i per tant, opositor ferm a mossegar la mà que li dóna de menjar, encara que a costa de convertir la Fiscalia General de l’Estat en un club d’amics polític, parcial, entregat a l’Opus Dei i la premsa més dretana, i amb raser diferent segons el nom de l’encausat i els interessos del partit en el govern.