Ara ja
sembla ser certa l’arribada dels dies gèlids de l’hivern. Ben mirat, el fred desembral
que ens arronsa l’espatlla sempre arriba, i la calor viva de l‘estiu que ens
despulla també, i la frescor estimulant de la primavera que ens pertorba els
sentits, i la delicada calidesa de la tardor, que ens fon amb la melangia. Tot
té el seu temps, i en la natura, si la deixem fer sense intromissions bàrbares,
tard o d’hora tot s’opera en harmonia. Encara que ben pensat, ja fa temps que
estem vivint un fred especial, d’aquells que glacen la sang, que maten les
il·lusions, que panseixen els futurs, que empetiteixen descaradament la vida.
Acabem sempre
dient, però, que al nostre País mai no faria fred si no fóra pel veïnatge. L’Aragó
ens envia una fredor glacial i procaç que mai no li demanem; Castella impositiva
ens remet vents que durant l’estiu ens abrusen i en l’hivern ens congelen.
Clar, si els veïns tancaren la porta, ací mai no faria fred, però com que la
mantenen oberta ens entren tots els mals. Ja ho sabem: de ponent ni vent, ni gent,
ni gos que lladre ni borbó pudent. De l’Aragó no en sé cap dita en eixe aspecte,
però segurament algú em podrà fer memòria.
Al País
Valencia ja fa anys que les estacions han deixat de venir definidament i amb
puntualitat romana. Ara, ja no podem dir que no fa fred. No podem negar-ho. Des
de fa divuits anys fa fredor alpina durant sis mesos de l’any i calor sahariana
en els altres sis. Extrems que limiten l’alegria i l’esperança, i ens obliguen
a caminar en mig d’una fumassola, una boira baixa, grisa i densa que impedeix
respirar normalment.
Segurament
serà un període a finir, perquè diuen que la vida es cíclica i que tot el que
comença, s’acaba. Cert, però jo no les tinc totes per evidents i se m’està fent
llarg aquest temps tan repetitiu. Molt llarg. Espere, doncs, que la natura s’hi
mostre assenyada i ens salude amatentment, lliurant-nos aviat d’aquest fred apegalós,
que ens mutila amb escarniment i afront.
Al País
Valencià fa fred, encara que digueu que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada