CARTA OBERTA AL MINISTRE GALLARDÓN

Segurament pensaria vostè que amb eixe posat de fador estudiat, que amb eixes maneres de persona amable decimonònica, que toca el muscle del seu interlocutor aclucant els ulls de tant en tant, que saluda doblant l’esquena en una mena de reverència beatífica i pastoral, que riu tímidament com un adolescent enamorat i que parla educadament imprimint un cert aire dubitatiu, amb boqueta petitona i llavis estrets de rector confessor reprimit... segurament pensaria vostè que la feina estava feta i que hauria enganyat al món. Possiblement, però u, que a cops de colze amb la vida ha pogut arribar a tenir el cul

pelat com les mones, u, no se l’ha cregut. Li ho dic de veritat, tant com que hi ha món, que jo sempre l’he vist com un impostor amb les idees molt clares del camí que ha de fer per arribar, encamallat amb el poder polític, l’econòmic i l’església, a la seua particular Arcàdia: un cim social on els timorats mai no arriben, però els oportunistes sibil·lins, com vostè, sí. Perquè vostè creu al peu de la lletra que qui matina pixa on vol i somnia tenir el camí lliure, pam amunt, pam avall per pixar ben alta. La presidència del govern? Possiblement, però està per veure com funcionen les relacions al si del seu partit. Siga com siga, vostè no perd el temps en raons inútils ni en covar esperances: vostè mira endavant, només endavant, amb cara d’ovella i urpes de llop.

Perquè com un llop ha actuat com a ministre de Justícia que és, i ens ha mostrat la seua faceta més ultraconservadora i feixistoide, en redactar un projecte de llei sobre l’avortament que, fins i tot, les autoritats europees critiquen obertament en considerar que atenta contra les llibertats individuals de les dones. A més, per fer el projecte va deixar de costat les dones, que són les que parisen, i va formar una comissió exclusivament d’homes, que no parisen, però que van decidir què era bo i què era dolent per a elles, què s’hauria de fer en cas de concebre un fetus amb malformacions i quan es podria avortar i quan no, retrotraiem-nos als temps més purs i durs del franquisme. El rebuig a la seua llei, que només permet l’avortament en cas de violació o de malaltia psíquica o física de la mare, prèvia certificació de dos metges, és tan manifest que s’ha escampat per ciutats com Roma, Milà, Florència, Bolonya, Dublín, Lisboa, Hannover, Paris, Londres, Edimburg, Bordeus, Marsella, Nantes, Estrasburg o Toulouse, en considerar que la llei no és més que un atac als drets de la dona, advertint que “recorda l’època més negra del franquisme”. Ni tant sols la ultradretana Marine Le Pen, comparteix la llei i assegura que ella mai no portaria al govern de França una llei com la que vostè ha fet, però vostè, opusdeista disfressat de bona persona i més dolent que la tinya, cotinua sord com una campana i traient pit contra tot i contra tots.

Senyor Gallardón, ha fet el préssec com un badoc qualsevol, li ha tocat la pera a mig món i ha emprenyat l’altre mig, s’ha convertit en una estafa vivent i s’ha ficat en un embolic que no anirà més enllà del temps que duré el seu partit en el poder, perquè la seua llei no és assumible per persones que tinguen un mínim de sensibilitat i respecte per les dones. Va cap per avall, amb aires de masclista hispànic i desestimat al si del seu propi partit. 

No estaria gens malament, Sr. Gallardón, que retirara el projecte de llei i que marxara a casa per sempre més, perquè a més de ser un actor pèssim, és un sagristà d’església barata que només vol salvar les aparences davant de Rajoy, per arribar a ser President d’Espanya, o en cas contrari, a gaudir d’un sella còmoda, rica i de gran durada en l’Europa de Merkel.