Per fi se’n va el Gran Inquisidor, el gran líder dels
moviments eclesiàstics més ultraconservadors, la gran llosa social que ha
marcat programes de govern amb la mateixa facilitat que qualsevol de nosaltres
ens canviem de sabates, el gran amic del PP, el que més desafeccions religioses
ha promogut amb la seua antipatia personal, el seu discurs enrocat en
l’absolutisme, en la manca de proposicions positives i en la falta d’empaties
amb la societat. El cardenal Rouco Varela, se’n va a l’Infern del silenci,
perquè li havia arribat la sentència quan fou triat el cardenal Bergoglio, papa
Francisco, en contra dels interessos del cardenal malcarat que sospirava per un papa de la seua corda.
Però no ha pogut ser i Francisco, que té clar que la Conferència Episcopal
Espanyola i tot el cos sacerdotal sota la seua influència, menja en el prat
aspre de Rouco Varela, vol desfer-se del nepotisme de la major part d’aquesta
gent que s’ha negat amb reiteració pertinaç a situar-se del costat de la gent
senzilla, dels pobres i dels necessitats.

Adéu Rouco, adéu, que la vida no te
siga amable. Que te persegueixca de la mateixa manera que has perseguit, sense
misericòrdia ni humanitat. Que te punxe la consciència per tot el mal que has
fet i si és veritat que existeix Déu, que t’envie al més lúgubre i gelat dels
racons de Hades, per haver-te burlat de les seues ensenyances i per mossegar la
mà de qui t’ha donat de menjar, que no és altre que la societat civil, la qual,
a traves de concordats, concerts i mentides de recaptació, t’ha servit el plat
calent tota la teua vida, sense mai no haver pegat un pal a l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada