EL GRAN INQUISIDOR SE'N VA

Per fi se’n va el Gran Inquisidor, el gran líder dels moviments eclesiàstics més ultraconservadors, la gran llosa social que ha marcat programes de govern amb la mateixa facilitat que qualsevol de nosaltres ens canviem de sabates, el gran amic del PP, el que més desafeccions religioses ha promogut amb la seua antipatia personal, el seu discurs enrocat en l’absolutisme, en la manca de proposicions positives i en la falta d’empaties amb la societat. El cardenal Rouco Varela, se’n va a l’Infern del silenci, perquè li havia arribat la sentència quan fou triat el cardenal Bergoglio, papa Francisco, en contra dels interessos del cardenal malcarat  que sospirava per un papa de la seua corda. Però no ha pogut ser i Francisco, que té clar que la Conferència Episcopal Espanyola i tot el cos sacerdotal sota la seua influència, menja en el prat aspre de Rouco Varela, vol desfer-se del nepotisme de la major part d’aquesta gent que s’ha negat amb reiteració pertinaç a situar-se del costat de la gent senzilla, dels pobres i dels necessitats.

Així que aviat veurem marxar a l’avern dels oblidats, un enfilall d’homenots que han fet de la religió el seu modus vivendi. Una forma de vida privilegiada social i materialment, plena de luxes desorbitats en contraposició al missatge d’humilitat i pobresa de Crist, de vanitats incomprensibles i de dictadura moral. Una falange d’homes insensibles, amagats sota la capa de doctrines arcaiques i allunyades de la gent que pateix. Autarques  religioses que, amb Rouco al cap de tots ells, seguit dels Martínez Camino, personificació viva dels cinisme, dels Cañizares Lovera, l’home de dogmatismes ultraconservadors, dels Carlos Amigo, dels Bernardo Álvarez i de tota una plèiade d’alts càrrecs eclesials que no combreguen amb l’esperit obert, humà i social del papa Francisco, deixaran de ser l’ombra fosca i diabòlica del govern del PP i la representació més genuïna de la intromissió en parcel·les de poder i funcions que no els pertoquen.

Adéu Rouco, adéu, que la vida no te siga amable. Que te persegueixca de la mateixa manera que has perseguit, sense misericòrdia ni humanitat. Que te punxe la consciència per tot el mal que has fet i si és veritat que existeix Déu, que t’envie al més lúgubre i gelat dels racons de Hades, per haver-te burlat de les seues ensenyances i per mossegar la mà de qui t’ha donat de menjar, que no és altre que la societat civil, la qual, a traves de concordats, concerts i mentides de recaptació, t’ha servit el plat calent tota la teua vida, sense mai no haver pegat un pal a l’aigua.