EL VELLÓ D'OR

Em desperte avui amb una notícia que penja el Plural sobre la aconfessionalitat de l’estat i la exagerada confessionalitat d’alguns membres del govern d’Espanya, que han fet dels seus àmbits d’actuació, autèntiques capelletes per encomanar, mitjançant el santoral, les seus gestions públiques. Malgrat que la Constitució espanyola, eixa llei de lleis intocable a la qual adrecen totes les advocacions els partits majoritaris, diu en l’article 16.3 que “ninguna confessió tindrà caràcter estatal”, alguns ministres en exercici, beats fins la molla dels ossos, s’esforcen en col•locar creences personals religioses en la política activa dels seus departaments. I encara que aquesta situació fou iniciada en 2012 per la ministra de treball Fátima Báñez, quan va sol•licitar en Almonte estant, la intersecció de la Verge del Rocío per demanar-li consell sobre el que ella, ministra, hauria de fer per potenciar la generació de llocs de treball, la dèria cristianitzant continua encara.
Actualment, el ministre opusdeista José Fernández Díaz, membre de la “Sagrada Orden Militar Constantiniana de San Jorge” (tela marinera!) dedicada a la glorificació de la Creu i la defensa de la Santa Madre Iglesia, també va invocar Santa Teresa de Jesús, en Fitur, mostrant-se convençut de què “aquesta santa és una importante intercesora para España en estos tiempos tambien recios que està atravesando... y que el esfuerzo de ella desde arriba, que manda mucho, harà que sea un éxito el proyecto nacional”. Per acabar de deixar clar que aquest govern no creu en la separació de l’església i de l’estat, en 2012, el mateix personatge va otorgar la Gran Creu de la Guardia Civil a la Verge del Pilar, i últimament va concedir, amb caràcter honorífic, la medalla d’or al mèrit policial a la “Cofradia de Culto y Procesión de Nuestro Padre Jesús el Rico i a Maria Santísima del Amor”. Perles que, segurament, recordant el passatge del velló d’or, contradiu totalment el manament que Déu va donar als homes: “No et faràs cap imatge, ni cap semblança d’allò que està dalt en el cel, ni baix en la terra, ni en les aigües de baix de la terra” Èxode 20.4. És per tant, un pecat d’idolatria adorar una imatge representativa de Déu, tal com figura en la Bíblia. Aquests personatges, però, portats dels seus deliris vocacionals, es fan la religió al seu criteri i així van incloent-la en la vida pública contravenint les lleis religioses i les constitucionals. Tota una demostració de qui són, com són i com actuen.