MATEMÀTICA PURA

Si per una banda sumem els diputats del PP i PSOE al Congrés d’Espanya i per l’altra els de la resta de partits, tenint en compte possibles canvis de bancada, el resultat és obvi: guanya, per majoria absoluta, PPSOE. Ara bé, si considerem els resultats de les eleccions europees, encara que continuen donant una majoria entre la suma dels dos grans partits, s’haurà de tenir per cert, que la societat està en un procés de canvi profund i irreversible. La gent del carrer s’està movent a marxes forçades contra eixes polítiques de despatx, tan allunyades de la realitat, que practica el duo PP-PSOE. I bona prova és, que el PSOE està intentant agònicament, no anar-se’n en orris i quedar com un partit residual, mentre el PP s’agafa al poder en un intent de recuperar la confiança – diuen – del seu electoral, una massa heterogènia i incomprensible on tot cap, a saber, banquers-déus poderossíssims que marquen el dia a dia de la política, pobres de solemnitat enganyats, empresaris que desitgen la tornada de l’esclavitud per guanyar més i disposar dels treballadors com ho feien els negrers americans durant els segles XVIII i XIX, panxesplenes agraïdes i el gros de l’església catòlica, que tant bé li va combregar amb el poder polític i monàrquic, alçar el braç quan toca i baixar-lo quan li convé.

Al PP poca cosa se li pot imputar. És un partit que tradicionalment viu al marge del vent del carrer, enrocat a la vida dels despatxos amb aires carrinclons i al poder dels rics. El PSOE, però, que en pocs anys ha esborrat del seu ideari el marxisme i el republicanisme, i que s’ha autodevorat embadalit en antigues glòries, és el màxim exponent del fracàs i el major responsable, actualment, de què el poble no puga decidir lliure i democràticament, mitjançant urnes obertes – una persona un vot – el futur republicà que el carrer demana.

Ara se’n va un rei recolzat incondicionalment pel PP i condicionalment pel PSOE, que a canvi d’anar fent un viratge a la dreta d’amagatotis i d’acceptar sense uts ni ets la Constitució i la monarquia, fou legalitzat després de la mort del dictador. Com també va fer el PC de Carrillo, que va seguir el mateix camí de conveniència. Si ells no recolzaren el PP en el Congrés, la III República seria un fet ja. Segurament, demà desapareixerien tots els símbols dels Borbons i als carrers es respirarien nous aires: moltes prebendes s’acabarien, la desaparició de l’Església i de l’Estat seria un fet, la riquesa estaria millor repartida, els oligarques haurien d’acceptar les noves regles, l’empresariat crearia llocs de treball en condicions dignes, s’acabaria amb els desnonaments, amb la discriminació i la desatenció als dependents... Permeteu-me somiar, però no em deixeu que m’ature.