 |
| Per dormir serenament va bé una vista nocturna del meu poble |
Avui he tingut el temps justet
per poder entrar al feisbuc, una miqueta al de matí i ara, quan el carrers ja
estan totalment obscurs per l'hora canviada. Al meu carrer hi ha ara cridòria de
xicalla no sé perquè. Puc escoltar-la a traves del vidres de doble capa,
aquells que diuen protegir-te del fred, del calor i del soroll, però davant el
crit d'una criatura contenta per algun fi aconseguit, els vidres valen de ben poc.
Sense adonar-me’n, el silenci ha anat apoderant-se de la foscor i s’hi ha
instal·lat el temps d’unes bruixes encisadores que avui i em transporten a la
meua infància. Encara les puc veure travessant el cel ple d’estels a lloms de
les seues escombres, mentre llençaven gripaus, llagostes, rajos malèfics rates
i puces per castigar la gent que no creia amb elles i reien malèficament. Eren molt guapotes. Tenien
el nas llargarut amb berrugues a la punta, una boca desdentada i una pala
davantera que se’n sortia dels llavis. Al cap, un barret petit i negre descolorit
amb una rata penada pegada a l’ala. Als peus, botins negres amb una miqueta de
tacó. I el vestit negre, negre empobrit. Què coses, eh? Qualsevol cosa és idònia
per recordar la infància perduda. Tot val, una bruixa, un llanterner, un drapaire,
un venedor d’arrop i talladetes, un canviador de plats per pells de conill, un rector
amb sotana negra i la mà preparada perquè els ninets li la besàrem, una nit, un
dia i uns amics al voltant d’una taula ben fornida, en pla revive memories of
ninets de carrer, que llavors hi jugàvem i apreníem, no com ara, que el carrer
ens fa por i s’estimem més quedar-nos a casa, tancats, en silenci, sense
denuncia ni part, mirant la tele i escoltant la fam, les guerres, la vida de
milions de xiquets que van perdent-la sense remei... Les bruixes d’abans eren
màgiques i les d’ara no. D’elles ja raonarem un altre dia, ara, però toca
replegar-se i complir amb les obligacions familiars que són les que són, ni
moltes ni poques, però són i mai no dormen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada