EL XIQUET DELS ULLS ÀVIDS

La ciutat presenta un aspecte cansat. Hi ha un munt de llums arreu dels carrers, però és una llum pobrussa, desdibuixada, raquítica, sense ànima. Ara que ja és nit fosca, les famílies carregades amb paquets de tot tipus, mesures i formes, tornen a casa a la recerca de tranquil·litat. Ells s'hi lleven les sabates, els vestits de festa; elles també, i els mitjons, i el maquillatge. Actualment, que compartir és la norma, entre tots dos avien el fill que, malgrat la llargària del dia, encara en té de ganes de jugar una estona més amb els regals que el Pare Noel li ha deixat caure a casa dels iaios. I després de la dutxa i el sopar, al llit, que demà és el segon dia de nadal i encara és festa per jugar. Ells, els pares, es deixen caure vençuts al sofà de casa, després d'una nit de menjar copiós, un dia de dinar familiar, de fira a la plaça i soroll extrem, mentre uns ullets àvids observen, per l'escletxa d'una porta oberta, el que fan els majors. Endollen la tele a veure si troben alguna cosa que valga la pena. Poca cosa, la veritat siga dita. I mentre el só estereofònic del televisor explica l'oratge i els avisa que demà farà un dia espectacular, ple de sol i absència de fred, s'escolten unes veus que comenten:" 

- Redéu quina murga açò de les festes... tan bé que estem quan va a l'escola.
- Doncs açò no ha fet més que començar.
- Clar, i encara ens queden molts dies de patiment.
- I tant que sí!. Ja tinc ganes que se passe tot i tornem a la normalitat "

El xiquet d'ulls àvids no entén res i se'n va feliç al llit a somiar en els seus pares, en què demà encara és festa i el portaran a tots els llocs, en què el pujaran a la fira, en què li compraran un núvol de sucre i en què dins d'uns dies, vindran els reis d'orient, amb més regals, més cavalcades, més fira i tot açò, com sempre, amb els seus pares amatents.