Al Nadal, dins del món d’arrel judeocristiana, que és la majoria dels
que ens deixem veure pel feisbuc, per no dir tots, es commemora que fa,
exactament, més de dos-cents anys, va nàixer un xiquet que, per dogmes
establertes per l’església catòlica romana en el concili de Caledònia
(any 451), i seguint la tradició de les tríades divines des de
l’antiguitat històrica, és fill de Déu i a la vegada és Déu, per tant
podríem afirmar que al Nadal es celebra el naixement de Déu. Però,
quin Déu han esperat enguany els seguidors de la triada divina? És el
mateix Déu de sempre o pel contrari és un Déu resolt a acabar amb aquest
nou ordre social, que xifra totes les seues esperances en fer tots els
canvis a costa de les esquenes dels treballadors, en fer més rics als
rics, més poderosos als poderosos i més pobres als pobres? Sovint
recorde aquell passatge bíblic, referit d’una manera o altra per tots
els evangelistes, en què un Jesús-Déu adult foragita del Temple de
Jerusalem tots els canvistes i mercaders que aprofitaven aquell recinte
per fer negocis, establint una separació explícita entre el comerç i la
religió i condemnant aquells que pretenen treure benefici de la fe o de
les devocions.
Es repetirà aquell moment bíblic en què, un Déu poderós,
revestit de tot el seu poder, acabara expulsant els poderosos i els
governs corruptes que estan amargant la vida a la societat en general,
especialment als més necessitats? Difícil, perquè Déu fa temps que ja no
ve per aquest món tan conflictiu. No obstant això, m’agrada pensar que
vindrà un Déu que es revolte contra la idea d’un Nadal prenyat de
consumisme, de targetes de crèdit en números rojos, de menjars
pantagruèlics, de malbaratament dinerari i de menyspreu de les
necessitats dels que pateixen. Un Déu redemptor que acabe amb aquest nou
ordre mundial, en què ens volen fer viure ajupits els que ja viuen molt
bé. Un Déu decidit a acabar amb les màfies que persegueixen un sol
govern per al món, mitjançant associacions privades, governs afectes a
la línia marcada, bancs usurers, empresaris goluts, esglésies
omnipresents i classes diferenciades que roben a mans plenes amb tota
impunitat.
Serà enguany o haurem d’esperar al Nadal de 2015? Deixeu-m’ho córrer i esperem a veure que ens porta el pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada