LA PRIMA DE RISC I LA CRISI.

El govern del PP ens presenta la baixada de la prima de risc, una miqueta per baix dels cent punts, com una victòria que només ells han aconseguit, però amaguen que abans de què ells arribaren al poder, la prima de risc va arribar a ser, pràcticament, inexistent. Comença a apujar sense arribar als cent punts quan la fallida de Lehman Brothers, fins tocar els 638 punts, un any després de constituir govern el PP i en plena lluita per salvar la banca i les caixes. Després, l'actuació del Banc Central Europeu comprant deute dels països intervinguts, o en fase d'intervenció, com va ser el cas d'Espanya, la millora del PIB per causes de tots conegudes, la baixada del preu del petroli a mínims impensables i la contenció dels preus al consum, han produït un efecte positiu en les exportacions i en els mercats internacionals que ha afavorit la baixada de la prima de risc. 

Està bé, perquè tot el que supose millora és positiu, però voler fer-nos creure que els espanyols ja no tenen por de perdre el seu lloc de treball (manifestacions públiques del ministre De Guindos), perquè se n'estem sortint de la crisi és una autèntica banalitat i una burla a la intel·ligència. Que els membres del govern s'acosten a les cues de l'atur i pregunten a la gent que s'hi troba esperant un miracle o a les empreses en ERO's o al col·lectiu de gent majors de 40 anys aturada a la força o als joves que han emigrat per buscar-se la vida i això els donarà la vertadera situació de la societat espanyola. Ells viuen tan confortablement, en tots els aspectes, que no són gens sensibles a la realitat més escampada de la societat espanyola i continuen vivint en un núvol esponjós i càlid.