L'ALCALDESSA DE VALÈNCIA FENT LA CRIDA 2015 EN VALENCIÀ.

EL VÍDEO DE L'ALCALDESSA DE VALENCIÀ, BRAMANT PÚBLICAMENT en una llengua que es pretén que siga la valenciana, però que acudint a les absurdes teories blaveres de què el valencià descendeix de l'iber, més sembla l'indesxifrable iber que no altra cosa. Hi ha moltes persones que s'han sentit ofesos personalment, per l'espectacle tan indigne que ens ha oferit, una vegada més, la ruca que manté la ciutat de València amb diners de tots. Jo no crec, amb tots els respectes, que aquest esperpent de persona em desprestigie a mi: Ella ja n'és prou per fer-s'ho. Però sí que és un desprestigi, personal i intransferible, que personatges com aquesta ruca i el molt honorable ase que tenim de president, continuen essent votats a les urnes per gent que s'autoanomenen "valencianos de siempre" o "los más valencianos" i que entre blaverisme desficaciat, negació aberrant de tota lògica lingüística i desqualificació de tot allò que no estiga en la seua corda, amb exabruptes i mentides, combreguen amb el desgavell en què el PP de Rita i el inoperant govern de Fabra, han convertit el nostre País, reduint-lo a ser la riota de tota Espanya. Resulta molt difícil admetre que s'és valencià, fora de les fronteres pròpies, si no comences la conversa desmarcant-te d'aquesta púrria de polítics indignes que, amb una facilitat supina, són capaços d'acabar, en quatre o cinc legislatures, amb uns diners que haurien d'haver-ne servit per a vint, produint una hipoteca pressupostària que, fins i tot, es perllongarà molt més enllà del que es pot pensar, creant infraestructures innecessàries de pressupostos quintuplicats, omplint-se les butxaques sense pudor, afavorint l'amiguisme sense vergonya, no admetent cap responsabilitat en qüestions que són totalment de la seua incumbència, espoliant el patrimoni valencià mitjançant privatitzacions a empreses creditores i amigues i portant el nostre País a la més absoluta decadència social i econòmica. I ENCARA HI HA GENT QUE ELS VOTA. Eixa és la indignitat i no altra. La diferència de criteri, la llibertat d'expressió i d'actuació són lícites i legals, però aplaudir i afavorir delinqüents és una irresponsabilitat supina que la història jutjarà.