Sembla ser que quan més necessitat hi ha, més diluïm les
forces. Estem a poc més de dos mesos de les eleccions i l'empenta que vam
manifestar temps enrere, ha anat minvant de manera alarmant: S'hi veuen al feisbuc
pocs comentaris encoratjant l'electorat contra les polítiques del govern del PP.
Ells, el govern del PP, mentrestant, segueixen una línia de desinformació o, si
més no, d'informació sobre aspectes que no tenen cap conseqüència immediata en
la societat més desprotegida. A una persona aturada de llarga durada, que ja no
sap on agafar-se per menjar, per criar els fills, per pagar llum, telèfon, gas
i aigua i algun arrendament o hipoteca, l'importa poc, o gens, que la prima de
risc estiga més baixa que quan el govern va arribar al poder, que la confiança
dels mercats en l'economia espanyola haja augmentat considerablement, que el creixement
de la nostra economia és fixe en el 2% o que l'ocupació comence a despuntar,
que tot són bones noticies i ens han de produir alegria, però la veritat social
és altra i ens ha de produir tristor.
Mentre nosaltres deixem córrer el temps sense fu ni fa, el
govern del PP ha canviat el pla d'estudis universitaris, condemnant molta gent
a fer un esforç extraordinari per seguir estudiant o a deixar-se els estudis
perquè la carestia del 3+2 és inaguantable en l'economia actual, una economia
caracteritzada pels sous baixos que no permeten més que viure, amb un mínim de dignitat,
fent grans planificacions per no gastar ni un euro de més. Mentre nosaltres
miren la cosa des de una posició determinada, el govern del PP continua
privatitzant la medicina i negant medicacions a malalts d'hepatitis, que van
morint a raó de dotze per dia mentre esperen rebre les medicines específiques.
Mentre nosaltres no denunciem, el govern del PP manté en la inseguretat els estafats
per Bankia amb les preferents, que no saben si recuperaran els seus diners, ni quant
ni com. Les pensions més baixes els apugen dos o tres euros mensuals; la
gasolina ha tornat a recuperar els preus malgrat que el preu del barril de petroli
està per terra; Europa avisa que l'atur no començarà a baixar fins l'any
proper, però que fins l'any 2020 no baixarem del 20% d'aturats... Ells, no
obstant, apareixen per la tele, a la ràdio i pels diaris, amb uns aires
triomfalistes que fan por.
Si no ens moguem anem malament, perquè ells seguiran actuant
com sempre i si nosaltres no contrarestem eixa eufòria que ells practiquen,
vindran les eleccions i amb elles, les grans decepcions. No ens poden parar, no
podem ser indiferents davant els sofriment de tantíssima gent que no entra en
els plans de Rajoy i companyia, no podem tirar la tovalla davant demagògies ben
conegudes ni podem fer coalició amb el desànim. Treballar de valent ens portarà
a l'èxit, però acomodar-nos i pensar que ja està tot fet, serà una catàstrofe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada