ABC. es, en la seua portada del dia 5 del mes en
curs, va aconseguir eriçar-me amb la noticia de portada. " Joan Ribó: el
comunista catalán que será alcalde de Valencia ". Des
d'aquell dia no he pogut dormir ni una sola nit tota d'un cop, perquè els malsons
nocturns i els maldecaps diürns em persegueixen. I sue, com un porc a la vora de
l'escorxador, entre tremolors físics i angoixes existencialistes. Un alcalde
comunista i a més a més, català. Ni el dimoni podria atresorar tantes maldats i
la qüestió no és baladí. A mi em preocupa de veritat, perquè anem a raonar: si
és comunista, intentarà repartir el pa entre totes les persones per igual i de la
millor manera possible... salvant distàncies i èpoques, el mateix que va fer
Jesucrist en el passatge dels peixos i
del pa; si és comunista, intentarà atendre primer les necessitats de les
persones que anar-se'n de viatge oficialment i gastar-se diners innecessàriament;
i si a més és català, ja m'explicaràs. A
l'hora de viure el dia a dia, ens obligarà a parlar en català i clar, haurem de
dir el nom de les coses i de les persones en català en lloc de valencià. Josep per Josep en català, tela marinera; cotxe
per cotxe en català; pardal per pardal en català; ciutat per ciutat en català; esmorzar
per esmorzar en català; Miquel per Miquel en català; meló per meló en català;
platja per platja en català; Rosa per Rosa en català.... Fredor em fa la cosa,
fredor i angoixa. Estem arribant a la fi del món i València serà arrabassada en
un dir jesús. Comunista i català, mare meua – que en glòria estiga – quina por!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada