DE LA XIULADA A L'HIMNE ESPANYOL I D'ALTRES COSES.

No podia ser d'altra manera. Aquesta campanya en contra de l'Atlètic Bilbao i Barça per la xiulada de la final copera d'Espanya no podia vindre de cap altra ment que la d'un valencià, amb el qual m'agradaria parlar perquè m'explicara ben bé que l'ha mogut a fer una cosa així si a ell ni li ve ni li va, a no ser que el seu sentiment espanyol estiga tan arrelat i siga tan recalcitrant i tan intransigent com els governs espanyols han estat sempre amb tots els pobles que els han discutit idees, organització, economia i situació social.  

No crec que els clubs siguen els autors de la xiulada, ni que hagen pagat ningú per fer-ho, per què han de condemnar-los, doncs? Si com sembla ser, la famosíssima xiulada d'aquesta final no és la primera vegada que ocorre, la solució passa per canviar les coses, perquè és més que evident que alguna s'està fent malament, si la mateixa situació es repeteix cada vegada que els dos equips coincideixen en una final.

Sense entrar en més consideracions que em portarien a escriure un article llarguíssim, la democràcia universal contempla els drets de manifestació i d'expressió en llibertat, entre molts altres, com una opció ineludible de  la ciutadania, per tant, si en un estadi de futbol els  seguidors dels dos equips han xiulat per demostrar la seua disconformitat amb l'himne d'Espanya, no ha ocorregut res que contravinga l'esperit de llibertat i democràcia que la nostra constitució contempla.

Alguna cosa falla quan entre veïns hi ha una gresca contínua i un rosari de reivindicacions que es trasllada al futbol, que hauria d'estar al marge, però la gent que reivindica en eixos camps de futbol és la mateixa que també ho fa als carrers o a les institucions. No m'agrada gens donar consells, però llençaré un parell de preguntes:" Per què no fan fora Euskadi i Catalunya de l'Estat espanyol?, si hi ha tanta desafecció entre eixos pobles i Espanya, per què no els deixen anar en pau i llibertat?

El senyor Sergio Martí, autor d'una ILP per castigar Bilbao i Barça, s'engronsa molt alt i rellisca més que l'embragatge d'un cotxe vell, però, dissortadament, valencianets com ell en tenim molts a la nostra terra i estem acostumats a patir-los.