I ARA QUE CAL FER?

I ara que cal fer? Doncs, jo crec que caldrà estudiar i rossegar molt bé els resultats, i aplicar eixe seny català tan tradicional i útil en la societat catalana, perquè segons qui mire els resultats finals de la convocatòria, els interpretarà d'una manera o un altra, a conveniència d'interessos determinats. Si com deia Mas, el que es va celebrar el passat diumenge a Catalunya, dia 27, és un plebiscit, és a dir una crida a la societat perquè la gent decidisca sobre temes de vital importància, com és en aquest cas, reclamar la independència de Catalunya o seguir formant part d'Espanya. La formula que s'aplica en els plebiscits és la de "un persona un vot" Ara bé, si la convocatòria va ser purament una elecció autonòmica, la cosa canvia, car en aquest cas, els resultats estan regits per la llei d'Hont que permet tenir més escons, fins i tot, tenint menys vots. Per què? Doncs perquè ací entra en consideració la població provincial, per la qual cosa, aconseguir un representant en la província de Barcelona, per exemple, costa el doble de vots que un en la província de Lleida. També en açò hi ha polèmica, perquè la llei d'Hont, conjuntament amb el percentatge legal que les pròpies autonomies han establert (entre el 3 i el 5%) perjudica molt seriosament els partits menuts, amb la qual cosa, molts ciutadans que han votat opcions no majoritàries es queden sense representació en les institucions. Aleshores, qui ha guanyat en Catalunya? Si és per escons, evidentment ha guanyat "Junts pel sí" (més la CUP), la qual cosa els legitima moralment, amb un poc més del 47% dels votats emesos, a posar en marxa el seu programa electoral, que té com a punt més important, aconseguir la independència de Catalunya. El partidaris del no, que en són un poc més del 52% hauran d'esperar millor ocasió per tocar poder o per canviar la llei d'Hont, i altres s'han quedat fora, com Unió, que després de molts anys de formar parella de ball amb Convergència Democràtica de Catalunya tindrà que buscar nova parella de ball, o una butaca ben estovada per confiar-se a un futur que ara per ara no té, ni mai no tindrà.

S'obri un temps d'especulacions que el temps donarà o llevarà raons.