JOSÉ LUIS OLIVAS, UN HOME DE GUSTOS FINS.

Recordeu José Luis Olivas Martínez, aquell polític de Conca que fou designat a dit per Eduardo Zaplana (PP) com a quart president de la Generalitat Valenciana fins l'arribada de Francisco Camps (PP)? Només li va durar el càrrec deu mesos, des del 24 de juliol de 2002 a les eleccions de 25 de maig de 2003. Doncs bé, allò li va suposar una trampolí per a situar-se com un dels homes capaç d'acumular una fortuna immensa, a costa d'anihilar dues entitats genuïnament valencianes que mantenien l'esperança d'un poder econòmic valencià, Bancaixa i el Banc de València. Un honor dubtós i una vergonya, si és que en té, les conseqüències de la qual, hauran de perseguir-lo la resta de la seua vida. José Luís Olivas, també conegut com el President de la Ruïna per la nefasta gestió portada a cap durant el seu pas per Bancaixa, Banc de València i també Bankia, no va evitar cap ocasió per posar la mà on no tocava i allargar-la fins on no devia, dedicant-se a amuntegar diners en els seus comptes personals i donar préstecs als seus amigots, a cost zero i sense data de devolució. Però quan van caure les entitats esmentades, també va caure ell deshonrosament i fou acusat - encara que mai no ha estat en presó - per un delicte fiscal, afavorint la família Cotino, que també tacà la seua pròpia esposa. També està imputat per falsedat comptable, falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda. Aquesta imputació li ha costat que el jutge haja decidit embargar tot els seu patrimoni, tots els comptes corrents i els sous que té per formar part de vàries assessories i altres. Però, José Luis Olivas no podia passar el més i com que té família i moltes hipoteques que pagar, va exposar el seu cas al jutge de l'Audiència Nacional que porta el cas, aleshores, com que la justícia té una part bastant desconeguda que fonamenta les seues decisions en criteris pietosos, el jutge, Juan Pablo González, un home indulgent, benèvol, clement i magnànim, ha desbloquejat 3.500 euros al mes per a què l'imputat per lladre fi, José Luis Olivas, atenga les seues "despeses personals". Tot açò ve a dir, que la justícia no és igual per a tots, com volen fer-nos creure, i que José Luis Olivas és un golfo de marca i té un gola finíssima que no admet més que gambes blanques de Dénia, llagostins de Vinaròs, pernil de la Serra de França, vins de la Borgonya, dolços de les monges de clausura de Chiclana..... I és que en el PP, qui no corre, vola.