BERTIN OSBORNE ENTREVISTA CARMEN MARTÍNEZ BORDIU

.

No l'ha he vista ni l'ha he escoltada, perquè més o menys imaginava com anava a transcórrer l'entrevista que li feia Bertin Osborne a Carmen Martínez Bordiu, néta del dictador Franco. Ja per si mateix, en l'any 2015 estant, fer-li una entrevista a aquesta dona sembla tan indecent com vomitiu, sobre tot, per la quantitat de gent extraordinària que hi ha arreu per entrevistar-la amb imaginació, intel·ligència i serietat i passar una estona de televisió agradable i fructífera. Però com diu el refrany, Déu el cria i ells es s'ajunten. Director de TVE posat a dit pel PP, després del seu fracàs com a director de TV Madrid; Bertín Osborne, l'entrevistador, el simpàtic, el "tiobueno", el que enamora les dones malcantant les cançons més ràncies que es puguen escoltar i que forma part d'una família d'ampla i de llarga relació amb la dreta més tradicional i furibunda del país; Carmen Martínez Bordiu, néta del dictador Franco, l'home que  va dur a terme la major atrocitat que es coneix en la història moderna d'Espanya, artífex principal de les morts que s'hi van produir amb el seu colp d'estat i quaranta anys de dictadura, i dels cadàvers que encara estan per desenterrar en les cunetes de les carreteres. Segurament, en altres països, la família Franco, hauria tingut que escapar per cames, amb una mà darrere i una altra davant, per no acabar penjats d'un arbre com Mussolini i la seua esposa o com el president de Rumania, Nicolae Ceaucescu i la seua esposa Elena, que foren executats després d'un juí sumaríssim  davant un tribunal militar revolucionari.

Però està clar que en aquest poble no hi ha memòria ni vergonya, encara que jo sempre em plantege la mateixa qüestió:"Què podem esperar dels protagonistes del programa?, Doncs, el que va passar, que segons diu el crític Monegal, resultà esfereïdor escoltar com presentaren l'avi, com un sant home que reposarà a la destra de Déu  i com li rigueren les gràcies a aquesta dona de llit fàcil, braga fina, casaments casuals i porta oberta per si de cas algú vol escalfar-li el llit en moments de soledat, que va per les cadenes televisives contant situacions personals, que exposades per altres persones crearien un escàndol sense parangó. Però ella, acollint-se a la "maleta diplomàtica" campa per on vol sense que ningú gose tancar-li una porta, negar-li un somriure i sense cap necessitat de pegar un pal a l'aigua per viure, perquè les rendes del iaio bo i entranyable són abundants i si no, replega de tots els marits que han passat per taquilla i prou.    

Recordeu: és més fàcil que una sardina faça punt de ganxo que aquesta gent pague el que es mereix. Perquè mentre les coses no canvien de veritat i l'oligarquia capitalista continue movent els fils de les nostres vides, els directors venuts de les TV estatals, els presentadors com Bertin i les meuques cares com la Carmencita, camparan per aquesta societat com en la seua pròpia casa i els programes com el que ells han protagonitzat seguiran emetent-se, per a major vergonya d'una societat com la nostra,  que sembla no voler créixer, com Peter Pan.