QUÈ LI HA PICAT A JOSEMARÍAAZNARDEPP

Què li ha picat a José MaríaAznardelPP que està tan revolucionat? L'expresident està enfadat per una cosa que la va provocar ell mateix amb el seu dit màgic.  José Maria Aznar no para de donar conferències arreu (6.000 euros/hora) sobre açò i sobre allò, discutint aspectes divins i humans de tot el que li ve al cap,  despertant admiracions i devocions, fent socis per a la seua fundació (FAE) i aprofitant l'ocasió per criticar les polítiques que ha portat i porta endavant el seu partit, de la mà de MarianoRajoydelPP, a qui considera principal culpable de les catàstrofes electorals que està sofrint el PP, per la seua quietud. En paraules de Rajoy, "no prendre cap decisió també és una decisió que suposa prendre una decisió" i Aznar es torna boig amb Rajoy, quan va ser ell, quan era president del PP i del govern, qui va decidir que el gallec fóra el seu substitut, perquè era home de la seua confiança, en contrapunt a DonRodrigoRatodelPP, l'altrepretendent a la sella, que llavors  ja feia pudor a podrit i no era aconsellable donar-li les claus de les caixes fortes dels diners de l'Estat, no fóra cas que les buidara. La conseqüència d'aquella decisió és que Rajoy, incapaç, inepte i lent de reflexes, diu que està salvant Espanya del desastre, però pràcticament manté el mateix nivell d'aturats, les mateixes afiliacions a la Seguretat Social, la mateixa població activa, els mateixos aturats de més de dos anys, que ha baixat el Fons de Reserva de la Seguretat Social, que ha augmentat el Deute Públic i el Deute sobre el PIB i que ha dividit els llocs de treball per tres, respecte del govern anterior. Això sí, les grans fortunes i l'empresariat han engreixat molt per damunt de les seues expectatives.

A tot açò , Aznar clama ajuda celestial al cel, desautoritza Rajoy i desbarra dia rere dia, perquè en el PP actual hi ha molta gent que no li fa cas, i els que han coincidit amb ell en altres èpoques i ara encara estan bé o han millorat es mantenen diplomàticament al marge, perquè ja se sap: "qui estiga bé que no es menege". I així és com tenim un expresident desesperat, com cantava Marta Sánchez, aquella xicota rosa de tint i de pose afectada, que deia estar, "sí, sí, desesperada"