No volia escriure res sobre el cardenal
Cañizares, eixe home xicotet, gairebé nan, però tremendament misèrrim en solidaritat
i en sinergies socials. Cada vegada que aquesta persona obri la boca, puja el
pa i l'església catòlica perd devots, perquè ell, que viu en l'opulència més
ostentosa del món, en palaus arquebisbals, serfs al seu servei que l'ajuden a
vestir-se cada dia en eixes robes cares que utilitza, a posar-li el menjar en
taula, a preparar-li el bany, a eixir al carrer ben abillat perquè no s'hi constipe
o passe massa calor i altres moltes coses, ell, precisament ell, que viu com un
autèntic príncep de l'església de l'amor i germanor en Déu, practica els
desamor, la insolidaritat i la distància en tots aquells que pateixen. Cañizares,
el cardenal de cervell enverinat al servei de l'ultrafonamentalisme religiós, no
recorda el Sermó de la Muntanya on tant i tant conforma l'església catòlica els
seus valors: " Benaventurats els que ploren, perquè ells seran consolats –
Benaventurats els humils, perquè ells heretaran la terra – Benaventurats el que
tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats –
Benaventurats aquells
que han estat perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne del
cel"
En quin punt del mandat de Jesús, doncs, s'ha
aturat Cañizares? En tots, en tots ells esvara i cau en la contradicció perquè
ni consola als que ploren, ni beneïx els
humils, ni és just amb els que tenen fam de justícia, ni als que són perseguits
per causes polítiques. Tot un cant a la refutació del verb diví i un exemple
del divorci entre el model d'església que ell practica i eixa part de la societat
afectada per polítiques cruels que porten a la pràctica els poders econòmics i polítics,
que han deixat en el carrer tota la gent que es debat entre viure o morir baix
d'un pont.
Faria molt bé el Papa Francisco en
inhabilitar aquest companyó terrorífic dels poders del mal i recloure'l en un convent
de monges de clausura, amb poc de pa, cap menjar amb cullera de plata, robes
desgastades i brutes, sabates de sola foradada, una màrfega humida i vigilat
per una justícia que no el deixara parlar amb la llibertat que ara ho fa, només
per ofendre als que pateixen fam i set de justícia i participar d'una societat
que ell rebutja d'un món polític que és
dels polítics i no dels clergues, vinguen d'on vinguen i siguen qui siguen.
Si de veritat existeix el dimoni en les entranyes
de la Terra, Cañizares és la seua representació
en la terra dels perseguits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada