Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 15 d’octubre del 2015

CAÑIZARES, EL DIMONI INVESTIT DE CARDENAL



No volia escriure res sobre el cardenal Cañizares, eixe home xicotet, gairebé nan, però tremendament misèrrim en solidaritat i en sinergies socials. Cada vegada que aquesta persona obri la boca, puja el pa i l'església catòlica perd devots, perquè ell, que viu en l'opulència més ostentosa del món, en palaus arquebisbals, serfs al seu servei que l'ajuden a vestir-se cada dia en eixes robes cares que utilitza, a posar-li el menjar en taula, a preparar-li el bany, a eixir al carrer ben abillat perquè no s'hi constipe o passe massa calor i altres moltes coses, ell, precisament ell, que viu com un autèntic príncep de l'església de l'amor i germanor en Déu, practica els desamor, la insolidaritat i la distància en tots aquells que pateixen. Cañizares, el cardenal de cervell enverinat al servei de l'ultrafonamentalisme religiós, no recorda el Sermó de la Muntanya on tant i tant conforma l'església catòlica els seus valors: " Benaventurats els que ploren, perquè ells seran consolats – Benaventurats els humils, perquè ells heretaran la terra – Benaventurats el que tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats –
Benaventurats aquells que han estat perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne del cel"
En quin punt del mandat de Jesús, doncs, s'ha aturat Cañizares? En tots, en tots ells esvara i cau en la contradicció perquè ni consola als que ploren, ni beneïx  els humils, ni és just amb els que tenen fam de justícia, ni als que són perseguits per causes polítiques. Tot un cant a la refutació del verb diví i un exemple del divorci entre el model d'església que ell practica i eixa part de la societat afectada per polítiques cruels que porten a la pràctica els poders econòmics i polítics, que han deixat en el carrer tota la gent que es debat entre viure o morir baix d'un pont.
Faria molt bé el Papa Francisco en inhabilitar aquest companyó terrorífic dels poders del mal i recloure'l en un convent de monges de clausura, amb poc de pa, cap menjar amb cullera de plata, robes desgastades i brutes, sabates de sola foradada, una màrfega humida i vigilat per una justícia que no el deixara parlar amb la llibertat que ara ho fa, només per ofendre als que pateixen fam i set de justícia i participar d'una societat que ell rebutja  d'un món polític que és dels polítics i no dels clergues, vinguen d'on vinguen i  siguen qui siguen.
Si de veritat existeix el dimoni en les entranyes de la Terra, Cañizares és la seua representació en la terra dels perseguits.