PODEMOS I COMPROMÍS

Davant la pertinaç obsessió de presentar Compromís i Podemos junts a les generals del 20 de desembre, proposant Compromís com la "pota amagada"de Podemos, opine que Compromís no ha de ser la "pota amagada" de cap partit, no obstant, si Oltra té tant d'interès en ajuntar-se en Podemos, com ve declarant dia sí i l'altre també, doncs que Iniciativa en solitari done eixe pas i que vaja a les urnes en societat amb Podemos. El Bloc és un partit valencianista, de cor, de sentiment, de vocació, que presumeix de no tenir ancoratges que no siguen valencians, de no tenir l'obligació d'acceptar ordres forànies ni de cap partit espanyolista, perquè ja sabem massa bé com funcionen. Si el Bloc, que és la força majoritària de Compromís pacta aquesta aliança, en poc de temps quedarem dissolts en una amalgama de pensaments que no tenen res a veure amb els interessos econòmics ni culturals valencians i passarem a ser un partit de segona divisió, com ara es Podemos, que comença a desfer-se com un esponjat en el cafè i que no ha complert cap objectiu dels que es va plantejar en un principi. Els líders de Podemos, Pablo Iglesias,Íñigo Errejón i possiblement Carolina Bescansa, tenen la butaca assegurada en Madrid, però poc més, com ja s'ha vist en UPyD: selles pels líders i més que de sobra. El Bloc és el que és i no altra cosa. Les municipals i, fins i tot les autonòmiques, contemplen aspectes diferents, perquè tot queda dins de casa i a casa es respira el nostre aire, però eixir-se'n fora del País Valencià esperant que algú ens done res, quan quedem diluïts en un partit nacionalista espanyol, és una entelèquia i d'exemples en tenim un bon grapat: El PSOE-PSPV ha quedat en PSOE. EUPV ha quedat en EU. Per què? doncs perquè les dinàmiques nacionals espanyoles no tenen res a veure amb les nostres, de tal manera que sempre s'imposen les voluntats centrals sobre les perifèriques. Un exemple: PP a Madrid 8 anys i PP a València 24. Situació actual: Ni un sol euro ha vingut de Madrid a València per minvar el terrible deute històric a què Espanya ens sotmet i l'infrafinançament secular que patim, malgrat l'esgargamellament que suportem de tant demanar justícia econòmica, perquè no és de llei, ni de justícia, que n'aportem cinc i ens en tornen un. Podemos és Podemos, Mònica Oltra és Mònica Oltra, però Compromís no és Podemos ni Mònica Oltra. Pense'm-ho.