TRINIDAD JIMÉNEZ

Trinidad Jiménez, la cara més simpàtica dels governs de Zapatero, ministra d'Afers Exteriors i de Sanitat, el proppassat 29 de setembre d'enguany, després de 30 anys, va abandonar la política activa. Què vol dir això? Doncs que a partir d'ara no haurà d'acudir cada dia al Congrés dels Diputats, que podrà pensar lliurement, llegir sense pressa, parlar amb l'espill, raonar amb els companyons del partit mentre pren una copa en La Castellana, somiar en truites abans de dormir-se, agrair desperta favors deguts i entrar per la porta gran en alguna multinacional que li procure un futur sense cap preocupació econòmica per a la resta de la seua vida. I això és, exactament, el que li ha ocorregut a La Trini, qui per intercessió del seu anterior president, el socialista que fou en altre temps, Felipe González, ha entrat a Telefònica per ocupar la vacant deixada per DonRodrigoRatodelPP, que embolicat ara amb la justícia per ser un lladre fi de mà molt llarga, s'està dedicant a fer la maleta i tenir-la preparada per si li toca anar-se'n de viatge a Carabanchel . A partir d'ara, Trinidad Jiménez, cobrarà 200.000 euros anuals com assessora (crec que ella fou telefonista en la seua primera joventut) que és el mateix que un treballador en l'Estat espanyol, que cobre 1.200 euros mensuals, podria guanyar en 17 anys. Per tant, durant l'estiu, possiblement,  la podrem veure navegant en un iot per aigües blaves i netes amb la seua família i amics, mentre un desocupat es menja un entrepà de res, assegut a l'arena, amb la mirada perduda i la consciència torbada. Així és la vida: dolça i fàcil per una minoria i aspra i espinosa per a molts.