ESPERANZA AGUIRRE: LA BOGERIA D'UNA TRASTOCADA DEL PP.

Esperanza Aguirre, ben coneguda per les seues desbarrades i pels diferents fronts que li agrada mantenir oberts com un "Capitan Trueno" carpetovetònic qualsevol, es llicència ara en Història d'Espanya en la universitat de les mentides, i amb eixos estudis i la llicenciatura sota el braç, qüestiona que el franquisme fóra imposat per la força a tots els espanyols. Aquesta professora té una amnèsia històrica de 35 anys, que són tots els que van des de 1936 a 1975, és a dir, des del colp d'estat de Franco fins la mort del dictador. A aquesta espècimen de la rama del PP caldrà recordar-li que aquella guerra civil va fer que famílies senceres s'enfrontaren i es mataren entre elles, que a partir de l'arribada del Generalíssimo, com un messies gloriós enviat per déu, la història ens diu que la guerra civil va costar un milió de morts, que la repressió franquista fou terrible com confirma que poc abans de morir el dictador, encara va consentir matar gent: Salvador Puig Antich, de 25 anys, executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, i el 27 de setembre de 1975 en Madrid, Barcelona i Burgos, foren afusellats José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot (Txiki) i Ángel Otaegui. També em pregunte si per casualitat no se'n recorda de la repressió en les escoles. Ella va nàixer en 1952 i en aquella dècada, i posteriors, a les escoles públiques es cantava obligatòriament el Cara al Sol fent la salutació nazi, s'hi resava el rosari, venien rectors a donar "conferències" que no eren altra cosa que adoctrinament dels xiquets, s'estudiava una assignatura que es deia Formación del Espíritu Nacional en què s'estudiava la vida de José Antonio Primo de Rivera, de Francisco Franco i Onésimo Redondo, la Cruzada espanyola contra el comunisme, i el bé que havia portat Franco a Espanya, entre altres. Es va prohibir parlar, escriure i estudiar totes les llengües vernacles: gallec, eusquera i el català. I per no continuar, perquè açò seria el conte de mai acabar, recordar-li a aquest mena de bitxo, de la subespècie dels cucs carpetovetònics, que el batibull dictatorial fou tan intens com criminal i que tots els que participaren d'aquell crim col·lectiu que fou el franquisme, han mort tranquil·lament en el llit sense penedir-se ni demanar perdó. Que s'estudie bé la història perquè, de moment, suspèn l'assignatura.