LES MENTIDES ELECTORALS DEL PP

Quantes coses difícils de diferir ocorren durant les campanyes electorals! La mentida s'eleva com una virtut i s'autoassumeix tan profundament, que sembla haver-se escapat del lloc on les persones guardem aquelles senyes identitàries que ens diferencien dels animals. És el moment de l'abús, de la distorsió, de l'engany esgrimit per aquella gent que mai no s'ha plantejat que significa anar a votar. El cap de cartell és guapo o lleig, cau bé o no, o més val dolent conegut que bo per conèixer i llavors, la fal•làcia no importa, no s'escolta: és tan guapo, sembla tan bo, ja el coneguem i sabem com funciona... I així s'hi fa monument de la falsia i del falsari, que es presenta com l'adalil de totes les causes perdudes que ell mai no ha tingut a bé fer-les. Ara, però, sí, ara va de bo i tot serà terra de Xauxa. La presidenta del PP al País Valencià, antiga alcaldessa de la Vall d'Uixò, Isabel Bonig Trigueros, no recorda que la Generalitat Valenciana ha estat vint-i-quatre anys sota la vara de comandament del seu partit, el PP, i que durant eixe temps, la Generalitat i tots els presidents que han passat per la butaca presidencial, no ha mogut un dit per fer el Corredor Mediterrani, reclamat fins i tot, per l'empresariat, que és molt afí al PP. Tampoc ha fet res per plantar-se en Madrid i exigir el finançament que per justícia ens correspon, i com aquestes, un munt de coses que ells podrien haver fet i no les han fet, ni amb governs a Madrid de la seua corda ni amb els de la contraria. No obstant això, ara es declaren defensors a ultrança del poble valencià, i prometen solemnement que faran el Corredor Mediterrani, que tindrem un finançament correcte que substituirà al que injustament estem patint durant tants anys i que reindustrialitzaran Parc Sagunt, creat per Zaplana i oblidat fins ara. Què? Coses de la vida. La Peppa pig valenciana, Isabel Bonig, i el seu amo, el gallec errant Mariano Rajoy, caminen ufans pels carrers: ací besen un iaio, més enllà ajuden una embarassada a tirar del carret on porta el xiquet i la compra, s'aturen parlar amb uns vells que juguen al

dominó en un bar de poble i es postulen com si foren la Hilary Clinton i l'Obama de la política, quan no en són altra cosa que uns mentiders professionals dedicats, en cos i ànima, a enganyar la gent per aconseguir uns vots que els facen recuperar tots els percentatges perduts, per gestions nefastes per a la majoria. Així és el PP, i ben bé que ho hem vist ací, al meu poble, quan davant la gent, en un ple municipal, intentaren girar la truita i fer creure que obres que havien començat ells i les havien deixat inacabades i amb greus problemes pel veïnat, eren culpa de l'equip de govern actual, quan aquest havia pres possessió molts mesos després de començar aquelles obres. És el PP, el partit dels rics, dels senyorets i de les senyoretes, dels que mengen a banda i tenen relació directa amb Déu, dels que fan que un de cada tres xiquets passe fam, de què els sous actuals siguen de misèria, de què existisquen més de dos milions de persones que pateixen pobresa energètica... A qui volen enganyar? Més els valdria fer un acte de constricció sever i apartar-se per sempre més de la política que practiquen a favor d'uns pocs i en contra de molts.