LA REPÚBLICA CATALANA I NOSALTRES AMB PODEMOS

El govern de Mariano Rajoy té una partida de dos mil milions d'euros pendent d'entregar a la Generalitat de Catalunya, però com que Catalunya està en eixe procés de declaració d'independència, Rajoy i Montoro, Motoro i Rajoy no volen lliurar-la per si de cas se la gasten en el procés que estan seguint per marxar d'Espanya i formar la república catalana. Mentrestant, la Generalitat no té diners per pagar els proveïdors. Situació crítica. No es pot negar, però, que Mas, president en funcions i la resta dels membres del seu govern tenen pebrots, perquè per eixe mateix motiu, Lluís Company, president de la Generalitat, després d'haver proclamat la República Catalana el 6 d'octubre de 1934, el que li costà ser detingut per les tropes del General Batet, ser jutjat, condemnat a trenta-sis anys de presó en el Puerto de Santa María (Cadis) i quedar inhabilitat a perpetuïtat. Les represàlies contra Lluís Companys no hi van acabar i després del triomf del Front Popular, Azaña va decretar una amnistia per la qual, Companys i altres membres del govern català foren traslladats a Catalunya.  Perduda la guerra del 36, es va veure obligat a marxar a França, on va ser detingut per la Gestapo de Hitler, a requeriment de Ramón Serrano Suñer. Traslladat a Espanya, el van sotmetre a tortures sense nom, el jutjaren en un consell de guerra militar sumaríssim i l'afusellaren en el castell de Montjuic, el 15 d'octubre de 1940, en la fosa de Santa Eulalia del castell de Montjuïc, cridant:"Per Catalunya!"

No crec que les coses arriben ara a aquest punt, però gairebé estic segur que o bé estrangulen econòmicament el govern de Catalunya o bé suspenen l'autonomia, a més de destituir i empresonar Mas i els seus col·laboradors, la CUP i els dirigents de Junts pel sí.

Què més es podria fer tenint-ho tot en contra? Morir per Catalunya, però això, ara i ací, no és possible. Els partits polítics, PP, PSOE, Ciutadans i PODEMOS estan a favor de la unitat del sol  patri; els empresaris i la banca amenacen en marxar de Catalunya si es produeix la independència i més de la meitat dels catalans no la volen. En fi, un cúmul de circumstàncies que portaran Catalunya a un pas del que serà difícil sortir-se'n. I açò, amb tots els matisos que s'hi vulguen afegir, ens ha de servir per aprendre a veure amb qui podem concórrer a unes eleccions generals i amb qui no. Defensarà Podemos els interessos valencians? podrà Mònica Oltra acudir a les demandes valencianes de la mà de Podemos? I el senyor Morera, què podrà fer el senyor Morera per les taronges valencianes, especialment les de sa mare? Molt em tem que Podemos moga un dit per qualsevol de nosaltres. Molt i molt em preocupa que estem perdent el temps, que perdrem tot el camí que tants anys ens ha costat fer i que els assumptes valencians quedaran en un segon o tercer pla o en una llista d'espera que mai no tindrà fi.