UNA MALA REPRESENTACIÓ

Aquests dies sense govern efectiu, estem assistint a una representació teatral sense cap possibilitat d'èxit. L'actor principal és una mena de Perseo a la baixa que, com aquell semidéu de la mitologia grega, participà en uns jocs olímpics com a llançador de disc i, tan mal ho va fer, que acabà colpejant el seu cosí Acrisio ocasionant-li la mort.  Després d'aquest succeït, Perseo deixà el seu regne i desaparegué. En aquesta representació també està el clàssic traïdor ensarronat pel poder, un Judes modern de pacotilla, com el que ens presenta Dante en el seu infern, que crida de dolor en ser mossegat per un dels cap de Lucifer sense que ningú no l'escolte ni li ajude. El tercer personatge en qüestió és una ànima, sense pena ni glòria, que viu aferrat a una sella inestable, esperant constantment la caiguda dels seus contrincants. Naturalment, ni els actors tenen suficient talla per arribar a la fi de la representació sense que els espectadors abandonen la sala avorrits i exhaustes de tanta precarietat, ni el guió té cap indici per esperançar als espectadors, ni l'escenari és el correcte, ni els representants artístics han aplicat cap novetat a la trama, malgrat tota la publicitat desplegada. Amb tots aquests elements, ni el millor guionista és capaç d'enfilar l'agulla de l'èxit, així que ens trobem davant d'una representació boirosa, on el propòsit de mentir als espectadors priva sobre totes les coses, llevat de la vanitat desmesurada dels actors, que els fa creure que algun dia, les seues imatges penjaran dels núvols de l'Olympe, quan en realitat acabaran ocupant un lloc perdut en una paperera de carrer. Res de nou, per tant, sobre l'escenari i sí, continuïtat ben sabuda d'un guió pobre, avorrit i sense cap d'interès general. Segurament, en acabar la campanya pactada, els actors abandonaran l'escenari per la porta de darrere i es diluiran en l'anonimat, com un esponjat en un mal cafè d'un baret d'estar per casa.