Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 29 de febrer del 2016

¿QUÈ ESTAN FENT SÁNCHEZ I RIVERA?

¿Què està passant en aquesta societat? ¿Ens prenen per babaus alguns polítics o realment pensen que som imbècils de naixement? ¿On van la parella Sánchez-Rivera? ¿A qui volen enganyar? No hi ha dubte que estan muntant un paperot de pel•lícula de riure, que no té cap gràcia, encara que ho pretenen. No hi ha cap possibilitat de què Sánchez aconseguisca proclamar-se president del govern, perquè les matemàtiques són tossudes i per més voltes que se li peguen als sumands, tres més cinc en fan deu i cinc més tres també en fan deu. I si es mira bé el panorama, i les últimes votacions, és molt fàcil d'entendre: el PSOE és un partit en caiguda vertical lliure, perquè al partit hi ha gent socialista de cor, però el PSOE ha deixat de ser socialista, perquè al partit hi ha obrers, però el PSOE ha deixat de ser obrer i perquè ha perdut els seus orígens i li manca credibilitat, per tant, davant la possible celebració de noves eleccions cal esperar una davallada impredictible; respecte de Rivera només cal parar atenció en com ha canviat el seu predicament de no possibilitar un govern del PSOE ni del PP. A la vista està. Albert Rivera ha dit, per activa i per passiva, que venia a guanyar les eleccions, però s'ha quedat a meitat camí i no va ser president de govern, ni va a ocupar cap altre càrrec en un futur govern al que agafar-se, per no caure en la misèria més absoluta. L'un i l'altre han entropessat en la honestedat de Podemos, que, ens agrade o no, és l'únic partit en possibilitats que ha mantingut el seu programa i es nega a pactar amb la dreta, en aquest cas, representada per Rivera.
Els barons del PSOE no volen saber res que supose canvis constitucionals, polítics i econòmics, perquè ells viuen molt bé com estan, no siga cosa que els lleven la cadira i les portes giratòries que esperen, i es manifesten obertament en contra de qualsevol pacte amb Podemos, perquè encara que la caiguda del partit siga tràgica, ells continuaran amb les espatlles ben cobertes. Sánchez, plegat al poder dels barons i de diplodocus com González, Guerra, Leguina... etc no vol, o no pot, abandonar el camí de sempre i ha muntat aquesta pallassada, perquè sap que passades les eleccions, haurà d'abandonar el càrrec que ocupa en el partit, en convertir-se en el centre de totes les crítiques d'aquells que no el volen, i eixos en són molts.
En fi, tornarem a les urnes. Tornarem a les barricades amb la finalitat de trobar la possibilitat d'un govern amb components d'esquerres, que evite l'entrada en el poder, una vegada més, el sinistre PP, al cap del qual, Rajoy continuarà escoltant les ordres que li venen d'una Europa sense fer, en decadència, absolutament dividida i que demanarà als països més endeutats, que estreny encara més el coll dels treballadors, sota l'amenaça sempiterna d'abandonar-los a la seua sort.