EL DOS XIQUETS MENUTS

Un xiquet de quaranta quilos i un altre de trenta tenen una baralla amb un energumen, grandot i perdonavides, que en pesa noranta i com que cap dels dos pot plantar-li cara per separat, decideixen anar sempre junts per posar-li les peres a quatre i fer-lo xixines. Resulta, però, com que tots dos xiquets junts, tampoc no poden acovardir al fanfàrria, a les hores ploren i es queixen perquè la resta dels xiques, que hi ha al carrer, no s'han afegit a la seua particular baralla i comencen una trifulga en contra de tots ells, parlant a tort i a dret i desqualificant-los, sense solta ni volta. ¿No hauria estat més senzill que els dos xiquets, en primer lloc, s'hagueren aliat amb tots els altres xiquets del carrer per poder plantar-li cara, tots junts, al fanfarró grandot? La conclusió d'aquest relat és que la suma fa la força, però que cal buscar-la on està i no on ho sembla.

Doncs bé, açò no és més que una representació del que li ha ocorregut al PSOE: fart de no poder convèncer els partits d'esquerra que hi ha al parlament espanyol, s'ha buscat una mala aliança i ara, a més d'haver aconseguit la presidència del Congrés,  i no sé encara  com s'ho ha fet, pretén que el PP, el partit més votat, esdevinga una comparsa del duo PSOE-C's i s'hi sume al projecte de Sánchez-Rivera, cedint la presidència del futur govern al PSOE, que té 33 escons menys. No se pot ser més il·lús o més orgullós, perquè Pedro Sánchez, davant l'entossudiment dels salvapàtries del seu partit en negar-li la possibilitat de pactar amb Podemos i altres esquerres molt determinades, i comprovar que sense tots ells no hi havia cap possibilitat de desbancar el PP del poder, hauria d'haver presentat batalla als grans pensadors del seu partit o bé, la dimissió com a secretari general. Però no sé que té el poder (o els diners) que calfa el cap de les persones més assenyades i les torna boges. Com deia Anselm Turmeda:"Diners de tort fan veritat..."

COMPROMÍS no ha votat amb Rajoy, com Sánchez afirma a tortes i a dretes. El que ha fet COMPROMÍS és no fer-li el cul gros ni plegar-se al caprici d'un partit nacional, que està en caiguda lliure, que tracta d'imposar-se fins i tot en mentides. COMPROMÍS ha estat coherent amb el seu pensament polític i vol evitar el PP i Rajoy en un futur govern, trencar amb les polítiques neoliberals, tant en el camp econòmic com en el social, que ens han conduït al forat en què estem i es planteja que pactar amb C's és carregar amb el mort quatre anys més. Que el PSOE no mire la palla en l'ull alien, doncs, i que es mire ben bé la biga que té en els seu. Ja té prou feina per endavant. O la prehistòria o el futur.