De vegades, desviar la mirada del camí fa perdre el peu i caure al terra, perquè
els camins sempre acostumen a estar plens d'obstacles, i alguns, són tan intransitables,
que fàcilment et porten a un atzucac del
qual no es pot escapar si no és fent marxa enrere.
L'aventura de Pedro Sánchez, d'intentar arribar a la presidència del govern
totalment despullat i amb companyies inapropiades, li ha suposat un fracàs per
partida doble i, a més a més, cantat, car com diu el saber popular, si no
portes bona bossa no vages a la fira, car hi veuràs moltes coses i no en compraràs
cap. El pretendent ha anat a per llana i se n'ha tornat tos, perquè en el principi del conte, s'ha deixat seduir per un
pèrfid que havia jurat i perjurat que mai no propiciaria un govern del PSOE ni
del PP, puix que ell, mentider i arribista, pretenia guanyar les eleccions i proclamar-se
president de govern. Rivera, però, no comptava que les coses no sempre són com pareixen
i els seus somnis se n'han anat en orris, tant s'hi ha enganyat, que ni pactant
amb altres perdedors li han quadrat el números, arrossegant Pedro Sánchez a un camí
que mai no hauria d'haver mamprès. Ara, però, no val plorar ni acusar ningú de l'error
que ell ha comès, perquè no ha demostrat cap coherència ni ha fet valdre les
sigles del seu partit: socialista i obrer. Encegat per la seua ànsia en arribar
a president del govern, no ha sabut veure amb qui podia aliar-se i amb qui no,
i ha deixat que un cavall de Troia enorme s'endinsara en ell, un cranc terrible
que, si ve el cas, no tindrà cap impediment en pactar amb el PP a canvi de
bones selles i altres prebendes. Pedro Sánchez ha acudit, a trossos i a mossos,
despullat a l'envit, i la nuesa és la situació que més acovardis i debilita l'esperit
de les persones, per això tindrà que fer boixets per recuperar ponts que les
desqualificacions han trencat. I si se tornen a convocar noves eleccions, serà
un mal tràngol pel PSOE, perquè és un partit que està fet un pòtol i cau en
picat elecció rere elecció, la qual cosa farà, segurament, que perda la
condició de segon partit més votat, quede en una posició de difícil solució i a
Sánchez li toque abandonar la secretaria general del PSOE, perquè d'amics no en
té massa i d'enemics, li'n sobren dins del partit. En definitiva, Pedro Sánchez ha marxat a fer
boirina amb la dreta i ha fet bo allò de què "qui tot ho vol tot ho
perd" i volent o sense voler – això no ho sabem – s'hi ha clavat en un
fang de molta consideració, simplement, per no mirar on tocava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada