CAMPS I COTINO A L'INFERN DE PERDRO BOTERO

L'expresident Francisco Camps i l'exconseller Cotino aniran directes a l'infern, però no a un infern de franquícia, no, el seu infern serà el més cruel, els més calent, el més inhumà, el de Pedro Botero, el de les Calderes, aquell que tant li val que qui hi entra siga vell o jove, pinxo o més lleig que pegar-li a un pare, famós o invisible social. A l'infern de Pedro Botero tot crema a màxima temperatura i comença per ressecar la pell, produir llagues profundes i després, poc a poc, consumir el múscul que ens mou i l'ós que ens sosté. Mentrimentres, els acòlits de Pedro Botero, dansen al voltant dels que s'hi cremen en vida i canten, i udolen com els gossos famolencs, i riuen obrint les boques pestilents de menjar carn a la brasa sense pelar, carn cremada i més negra que el carbó i més dura que un rosegó de forn antic i vell. Eixe serà l'últim abisme de les seues vides o al menys, eixe és el que jo els desitge, perquè han mentit greument a un poble que els ha confiat la seua vida, i ells, cristians, catòlics, romans i opusdeistes han dilapidat el millor tresor que té la gent: la pròpia existència, el seu benestar, el futur dels seus fills.

En una ostentació prodigiosa del cinisme atresorat per poder mentir, Camps, l'expresident dels vestits, afirma en una comissió d'investigació, que la preferència pròpia i del seu partit fou la dedicació plena a les víctimes de l'accident del metro des del primer dia, (s'ha vist en la televisió) i que cada matí, en començar a treballar reunint-se amb els seus consellers, la situació dels familiars de les víctimes del metro sempre ha estat el primer punt de l'ordre del dia, perquè ell entén el patiment de les famílies que han perdut algun membre en l'accident ferroviari. Però la presidenta de l'Associació de Familiars de l'Accident del Metro, Rosa Garrote ha explicat, per activa i per passiva, que el president Camps s'ha negat sempre a rebre'ls, i primer han estat fets fora de la Generalitat que els ha dedicat un minut del seu temps.

Cotino ha actuat d'igual manera, amb el mateix cinisme, amb la mateixa filosofia de vida pudenta i desgraciada, amb el mateix desvergonyiment, i encara que el vídeo que demostra que Cotino i la seua cort, es van clavar a les cases dels familiars de les víctimes oferint-los un guió preconcebut, en què els donarien diners i/o llocs de treball si no declaraven en contra d'ells, Cotino ho nega fent-se el bo. La televisió agosarada del periodista Jordi Évole i Jordi Évole en primera persona, van ser testimonis directíssims de tota la falòrnia. En fi, gent del PP, personatges tristíssims que mereixen molts anys de presó, sense rebaixes ni privilegis, i un infern que si algú en troba un de més calent, més cru i més indigne del que jo he volgut dibuixar per a ells, que ho diga i canviarem de seguida, perquè no mereixen més que sofrir el que ells han fet sofrir i morir com el rei David, en mig de grans dolors que li menjaven els budells i el turmentaren fins a l'últim segon de la seua vida..