DEMÀ JA EN PARLAREM DE VENEÇUELA.

Veritablement, la campanya electoral ja ha començat. Alguns partits polítics, en especial el PP i Cs, tots dos de la mateixa corda o similar, no han pogut aguantar la pressió i ja s'han tirat a l'aigua. Normalment, les aigües haurien de ser les que banyen les costes peninsulars, però ves per on, que el tandem PP&Cs li ha fet més goig capbussar-se a les aigües calentes del Carib, i en lloc de posar-hi el cap, han ficat els peus a la galleda en intentar entrar en qüestions internes d'un país, Veneçuela, que per tradició hauria de ser amic. A Veneçuela s'ha vist plorar a Rivera, i estar a punt de què li cantaren les absoltes, de tanta pena com sentia, quan algú li explicava que no tenia res per menjar, ni diners per comprar medicaments, ni a casa tenia llum ni aigua. Tot açò és exactament el mateix que li ocorre a moltíssima gent a Espanya, i Rivera, ausades que ho sap, però ací no plora ni gemega. El PP, que té més por que vergonya, ha convocat la plana major que vetla per la seguretat d'Espanya (almiralls, ministres, capitans generals, arquebisbes, presidents numeraris i algun guardia civil) perquè la situació a Veneçuela és insostenible, perquè hi ha 200.000 espanyols que s'han de protegir i perquè Maduro està desbocat i no fa més que insultar Rajoy... si fóra per insults, Rajoy, sense eixir d'Espanya hauria de convocar tots els dies eixa junta de seguretat. Però no crec que a uns ni als altres tinguen vertadera pena la situació de Veneçuela ni els importe un rave els 200.000 espanyols que s'han hagut d'exiliar perquè, per un motiu o altre, no podien viure a Espanya, quan ací hi ha més de 1.500.000 famílies que no tenen on caure's mortes, absolutament exiliades socials, i Rajoy no vol cantar ni gall ni gallina, ni s'immuta per ells.
La jugada està clara: tenen por a Podemos+Esquerra Unida junts, i ens volen fer creure que si guanyen les eleccions i formen govern, la situació de bloqueig econòmic i desacato social que se viu a Veneçuela serà la que vindrà ací, i haurem de viure sense cobrar sous ni pensions, sense hospitals ni escoles, sense diners... sense res d'allò que alguns encara gaudeixen, però que va minvant a marxes forçades, que no és cosa de no res, però el PP i Cs, segueixen amb la seua: tirant la pedra i amagant la mà.