Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 17 de maig del 2016

MARJALIZA I LA PÚNICA


Avui he tingut ocasió d'escoltar part de la declaració que David Marjaliza, cervell de la trama Púnica, va efectuar davant el jutge, Eloy Velasco, el 15 de juny de 2015. El tal Marjaliza ha al•ludit a l'actual presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, a Jaime González Taboada, a diputats de l'assemblea de Madrid i a nombrosos alcaldes i regidors de molts municipis governats pel PP. També va vincular a l'exsecretari general del PSOE de Madrid, Tomás Gómez. Marjaliza, en un intent de reduir la pena que li caurà, s'hi esplaià i ho explicà fil per randa. Francisco Granado, exsecretari general del PP i els seus successors en l'alcaldia de l'ajuntament de Valdemoro rebien entre 3.000 i 6.000 euros per ì construïda en qualsevol terreny que Francisco Granados requalificava amb una sola correcció del llapis, ferrament amb la qual fixava els límits del sòl rústic i de l'urbà. Marjaliza comprava el sòl i Granados el convertia en urbà, encara que estiguera dalt d'una muntanya. Marjaliza també explicà que Granados i el constructor Ramiro Cid Sicluna muntaren una empresa de la qual, Granados treia el 20% dels beneficis, a traves de l'esposa del cap del seu gabinet. La Trama de Granados mantenia societats per treure beneficis amb les requalificacions, caixes de seguretat, diners a Suïssa, mansions en Valdemoro, obres d'art en Singapur, xalets en Marbella...

Interessant, molt interessant veure els tentacles de l'operació Púnica, quin serà el resultat final i a quantes persones del PP afectarà. Un desvergonyiment total, un més en aquest partit que el temps ens ha demostrat que no és altra cosa que un niu de lladres. I més que pel profit que han tret, del que alguns esperen treure encara, i de la por a poder ser assenyalats en alguna trama per descobrir, no volen amollar el poder, i criden a la por, a la rebel•lió contra tot allò que ells no controlen, i al vot útil, que no és altre que el del PP: "Vota PP i posa un lladre corrupte en la teua vida"

Per posar la guinda al pastís, i per tal d'evitar que la justícia furgue fins l'últim racó de qualsevol trama, el PP canvià la llei acurtant els terminis en què un expedient pot estar en mans d'un jutge abans de considerar-lo prescrit. Una maniobra perfecta d'encobriment de la seua gent, i si alguna cosa se'ls escapa, sempre queda la recepta que li han aplicat a Rita Barberà: l'anomenen senador (a) i automàticament queda aforat (da).