UN ANY DE VIDA DELS NOUS AJUNTAMENTS.

Ara s'acompleix un any dels nous ajuntaments, d'una esperança que corresponguera a les proclames que van tenir lloc a la campanya electoral i a l'essència dels partits. Un any molt difícil per a les noves corporacions, que han tingut que suportar tota sèrie de travetes per part de polítics en l'oposició i, fins i tot, de funcionaris omnipresents, que s'han permès endarrerir documentacions a posta, actuacions que han fregat el maquiavel·lisme polític. Un any ple de motius per analitzar, tenint en compte que, molts d'eixos ajuntaments que ara tenen un equip de govern nou, vista la marxa de les enquestes i olorant-se que anaven envers la derrota, han practicat la fugida més indecorosa, acomiadant-se amb polítiques de terra cremada, que els nous polítics han tingut que anar apagant com han sabut i com han pogut. S'han tingut que reduir subvencions que resultaven impagables per la situació de penúria econòmica i falsedat documental que les justificaven; s'han hagut de tancar convenis a l'espera d'efectuar anàlisis complets dels seus articulats i s'han vist obligats a fer coses en contra del seu programa. És a dir, sempre no s'han pogut fer les coses, situació que han aprofitat alguns sectors socials interessats per fer créixer la protesta veïnal com els bolets en el camp: amagada sota la brossa. Malgrat tot, els nous equips de govern han treballat de valent, han reduït les despeses oficials, han acabat amb les canongies i poc a poc, han anat treballant en benefici exclusiu del poble. Cert que en molts aspectes, tot continua igual, però molta feina feta no té un resultat immediat i això ha fet que, les esperances que el poble tenia amb les noves administracions, hagen minvat, especialment entre la gent que pitjor està passant-ho, que esperaven treball i no el tenen. De tota manera cal aclarir que, encara que el ministre d'hisenda, sr. Montoro, diga que part de la culpa de no complir rebaixar el deute als percentatges marcats per Europa la tenen els ajuntament, no és veritat, perquè sumat tot el deute de tots els ajuntament d'Espanya no suposa més que un 3% del 100% del total del deute d'Espanya.
Caldrà, doncs, tenir un poc de paciència – ja sé que és demanar molt per a la gent que està vivint en la inòpia – però en un any és impossible reconduir situacions administratives tan complexes, com les que suposen governar en una ciutat de certa envergadura. Hi ha tres anys més de gestió i en tres anys més, si que se poden fer coses, si no acabar-les del tot, deixar-les embastades per a temps futurs. Jo tinc confiança, no tota, però si un percentatge molt alt en què les coses van a millorar, encara que algunes, com l'atur i la fam, són gairebé exclusives de l'administració central. Els ajuntaments no són més que col•laboradors que han de posar tota la carn en la graella, i la posaran. D'això si que estic ben segur.