EL CEC QUE HO ERA DE NAIXEMENT

Hi havia un cec que ho era de naixement. Un dia, a Huston, que sembla ser la Meca i la Ceca de la medicina mundial, un científic molt famós que estudiava els casos com el del cec que ara ens ocupa, va pegar amb una formula magistral per donar vida als ulls que mai no n'hi havien tingut. Es tractava d'una xicoteta operació que només li calia anestèsia local i un temps d'intervenció mínim per sanar l'ull cec. Després, tres o quatre dies d'atencions lleugeres, notaria sensacions noves que mai no hi havia sentit, visions insòlites desconegudes per a ell, vents diferents i els ulls podrien veure tots els colors del món, de cinc en tres, com si fóra alguna cosa natural en la seua vida. A penes llostrejava el dia, el cec, amb el recolzament de la seua família, decidí marxar a Huston per curar sa ceguera,  per bé que ell mostrava alguna reticència amb el possible miracle que Huston li certificava. En arribar-hi i posar-se en mans del doctor americà, foren tantes les coses que li va explicar el metge i totes tan positives i prometedores, que per al cec començà a ser més un soscaire que un avantatge. Si mai no hi havia pogut veure tots els colors, si creia tenir la certesa d'anar sempre ben abillat, si a frec d'ell hi havia una persona amable que li feia el menjar i li ajudava a dutxar-se diàriament, si el gos ensinistrat, que tant fidel se li mostrava, el conduïa arreu de la ciutat amb total seguretat, encara que els colors no formaren part de la seua vida, ni en sabera de les diferències ni de les similituds, en què i com canviaria la seua vida? Aquella reflexió fou de mal averany per al cec i, a tocar del quiròfan estant, desistí de donar-li vida als seus ulls, continuar cec de per vida i tocar el pirandó cap a sa casa del poble. I al poble està i viu l'home, cec com sempre, sense saber-ne dels colors de l'Arc de Sant Martí, ni de la diversitat, ni de l'afinitat. A fi de comptes, cec no se viu tan malament.