VERITATS NO CONSTATADES

Segons informacions publicades pel periòdic Económico, el coordinador general d'EU , Eduardo Rovira explica que  «no renunciamos a la protección de la montaña Romeu como paraje natural, algo que hemos defendido históricamente como organización. La extracción en Salt del Llop ha de ceñirse al perímetro actual para garantizar la preservación de este espacio». I això és, exactament el que manifesta l'equip de govern de l'ajuntament de Sagunt. Ara bé, en la recerca de solucions a aquest problema no intervé solament Lafarge i l'ajuntament de Sagunt tal com indiquen noticies malintencionades. En tot cas, l'ajuntament de Sagunt és l'última anella en la cadena de la possible solució, car en ella estan implicades les conselleries de Medi ambient i Desenvolupament Rural, la conselleria d'Economia i de Treball i la de Vertebració del Territori, per tant no és veritat. que el conflicte estiga plantejat entre Lafarge, els treballadors i l'ajuntament de Sagunt, de tal manera que l'alcalde, Francesc Fernández, no vol, ni mai no ha volgut, tancar l'empresa, perquè entre altres coses, ell no té autoritat ni llibertat suficient per fer-ho.

No obstant, s'estan canalitzant totes les protestes contra l'ajuntament, quan és una qüestió a vàries bandes, entre les quals no cal oblidar que una, de molt important, és la pròpia empresa. LafargeHolcim no és una germaneta de la caritat i en el moment que no li interesse romandre a Sagunt, tancarà, acomiadarà tots els treballadors i no es preocuparà del futur de les famílies afectades. Això és el que fan totes les multinacionals, ací i en qualsevol altra part del món. La deslocalització de les empreses no és cosa nova i a Sagunt en tenim molts i bons exemples d'això: Bosal tancà i deixà els treballadors amb una mà al davant i una al darrere, totalment desprotegits; Galmed tancá i marxà a Alemanya, posant condicions espartanes als treballadors que volgueren anar-se'n amb ella a treballar al país d'origen. ArcelorMital ja ha fet reduccions de plantilla molt importants a Espanya i si encara li'n calen de noves, seguirà fent-ne o tancant-ne de factories on més els interessen. Des de 2001 s'han deslocalitzat en Espanya empreses com Samsung, Philiphs, Hasbro, Gillette, Alcatel, Ericsson,Trefilerias Quijano, Altadis, Alfacel, Cellophan, Delphi-Packard o Yazaki Monel i algunes filials d'United Biscuits, com Fontaneda són alguns exemples significatius de deslocalització, amb un cost en llocs de treball que supera en molt els deu mil.

Ës normal que els treballadors de Lafarge actuen com actuen en defensa dels seus llocs de treball, perquè els hi va la pròpia vida i el seu futur, però també s'ha de pensar en altres persones penalitzades per la cantera del Salt del Llop, que és d'on extreu el material primari la fàbrica de ciment i cremadora de residus Lafarge. Veïns que han vist com s'ha acostat la cantera a les seues cases i com la inseguretat ha anat in crescendo fins arribar al punt de què moltes famílies han decidit no ocupar les seues cases.

S'imposa, doncs, la bona voluntat per part de tots  i encarar el conflicte posant el punt de mira on realment s'ha de posar. La cosa és greu per a les bandes afectades per la inseguretat: uns pels seus llocs de treball i altres per la perillositat que significa viure a menys, en alguns casos, de cent metres de l'explotació. Està clar, però, que s'ha de partir de raonaments certs i no injuriar ni alimentar el conflicte amb "veritats" no constatades.