ELMUNDO.ES
MADRID.- "Puede haber menores que sí lo consientan -referiéndose a los abusos- y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan". Con estas palabras ha descrito el máximo responsable de la Iglesia en Tenerife, el obispo Bernardo Álvarez, el grave problema de los abusos a menores en una entrevista en el diario local 'La Opinión'.
Va de barbaritats!. Este esperit maligne, esta mena de diastre malvat que pertany a l’alta jerarquia de la Santa Madre Iglésia Católica, Apostólica y Romana, justifica el que és injustificable només per una raó: ell no té fills, i si en té, no els ha reconegut ni mai no s’ha fet càrrec de la custòdia, ni de l’educació, ni de la seua salut física i psíquica. Com gairebé tots el de la seua casta, viu en un món a banda, a cobert de les crisis, dels retallaments dels sous, del pagament de les hipoteques, de l’atur, del futur incert i d’un munt de coses amb les quals han de pencar actualment cada dia bona part de les famílies. Viu en el balcó del cel, des d’on les coses, a tantíssima distància estant de la terra, s’hi veuen distorsionades o no s’hi veuen. Amb les mans fines. Amb les ungles ben curades. Amb el pap ple. Amb el futur garantit. Amb bona casa i millor sou que li paguem entre tots, creients i no creients. I mirant com venen les coses des d’eixa terrassa magnífica en la qual viu a costa de tots. Ell no pot posar-se, evidentment, en la pell de tots aquells que lluitem dia rere dia per treure endavant els nostres fills, inculcant-los uns valors i un pensament social que els permeta viure lliures i en pau, sense lligams inútils i amb capacitat bastant per guanyar-se la vida honradament amb el seu treball. Els fills costen molt de criar, i això ho sabem els que en tenim, però esta feristela culera no ho sap. I naturalment és de màxima pena veure com un pervers, vil i covard trencaculs, aprofitant-se del candor d’una criatura de pocs anys, i valent-se de la seua posició social i d'una professió que compta amb uns avantatges vergonyosos, li trenca la vida i el marca per sempre més.
Si la seua prefectura – el Papa Benet XVI, pose per cas – fóra coherent i estiguera realment en contra d’estos crims horrorosos, immediatament hauria de destituir-lo, expulsar-lo del paradís on viu, i condemnar-lo a viure en les mateixes condicions que la resta dels humans: de les seues capacitats per guanyar-se la vida. Però no caurà eixa breva, perquè ells entre ells es tapen... tenen tant per amagar que no s’ho acaben i no saben on tirar primer el cobertor, si a Boston, o a San Diego, o a Los Ángeles, o a Irlanda, o a Alemania, o a....
Per acabar vull expressar un desig per a eixa colla de pederastes: que ells patisquen tota la seua vida el mateix turment que han fet, i fan patir, les seus víctimes i les seues famílies. I que existisca aquell infern de foc ardent, flames amb boques diabòliques sempre obertes i sofre asfixiant que ells intentaren inculcar-nos en la nostra infància, perquè s’hi coguen dins de peroles plenes d’oli bullent i podrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada