ESTIC MALAMENT.

Estic malament. Alguna cosa em fa mal però no sé exactament que és. No sé esbrinar si és una borradura de ronya pigatosa o un mal de ventre a la manera de les caguetes murcianes. Estic, però, molt malament, ho confesse. Afligit, pertorbat, preocupat, apesarat, cavil·lós, flonjo, commogut, alacaigut, contrit, malenconiós, emocionat, convuls... Què passarà ara amb ells? Com es guanyaran la vida? Què faran sense eixe sou que ja no podran guanyar? Com passaran casa i mantindran hipoteca, família, parents i nebots? Pobrets ells, que en un dir jesús, els han caigut set. Set bombes traïdores que els han apartat de la bona vida, de la mala vida, de la vida. S'ha mort la gallina, la dels ous d'or, la que els donava l'ou calentet per desdejunar, dinar i sopar. La gallina ha dit prou i tot s'ha aturat: el món, la fama, els víctors, els homenatges, les glòries, els títols nobiliaris. I tot per una gallina presumida que tenia el cul més pelat que un mandril de l'Àfrica equatorial. I és que la gallina del cul calb té la culpa de totes les desgràcies. A qui se li ocorre morir-se de sobte, sense avisar-ho ni dir ai? 720.000 euros que ja no cobraran els pobres sindicalistes que, abans de començar a jugar, ja concertaven això, propines, recompenses minses, afegitons al jornal, albíxeres a la butxaca, premis de banc, poca cosa... total, 720.000 euros si feien bé la feina, com a qualsevol llaurador, o a qualsevol fuster dels verals del poble, o a un paleta de suca pa i oli a a vint metres del terra treballant dalt d'una bastida, o a un mestre amb més triennis de carrera que Cascorro. I a quant ixen si no han començat a fer-la i ja s'ha acabat el temps?

Què, què em dius, què els ha traït el seu patriotisme? Què volien, què? Home, per la tele. No calia que vingueren així, tan precipitadament. Només tenien que endollar un televisor per veure, per qualsevol cadena TV, l'entronització de Felipe vi. No, ell vi, però a mi m'agrada més la cervesa. Pobres xiquets que els amors patris els han abocat a la misèria més absoluta. Acollim-ne un i portem-lo a casa. Donem-li de menjar i beure,que tindrà fam i set de justícia i estarà molt desanimat. Actuem en caritat, que a fi de comptes, han tornat tan aviats per acomiadar el rei que se'n va i rebre el que ve, que ve bé, amb el llit ben fet, la taula ben parada i la butxaca repleta de nombres de compte corrent en la verda Suïssa, en les illes Caiman i en una caixa d'estalvis de tres al quarto que hi ha pels voltants del Turquestan rus. I ells, pobrets, amb una mà al davant i l'altra al darrere. Vinga, feu bondat i acolliu-ne un, que haurà arribat desmaiat i sense vacunar.