LAS PROVINCIAS HO DIU

Las Provincias, un diari gens sospitós de voler destruir el solar patri valencià, en la seua edició d’avui, 19 de juny de 2014, en lletra negreta i ben gran diu que “ La Comunitat, entre las más pobres por el paro juvenil y la caída de la construcción. Una de cada cuatro familias valencianas ya se encuentra por debajo del umbral de la pobreza y se amplía la brecha con las autonomías más ricas”.

L’informe “Pobreza” elaborat per Antonio Villar, investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, explica que el 25,1% de les famílies valencianes ja es troben sota el llindar de la pobresa, un percentatge de residents només superat per Canàries, Balears i Catalunya. Que vol dir açò? doncs que estàvem volant molt alt, en un avió d’estructures de palla, i hem pegat un bac terrible del que resultarà molt difícil escapar sa i estalvi. Vius, però amb les costelles trencades, els ossos maçolats i els músculs més flonjos que la gelatina de Nestle, fer via és extremadament difícil. I encara més, si el vehicle que t’ha de conduir a bon port està sempiternament avariat i el xofer no té ni el permís de conduir en regla.

I en eixes estem, patint el daltabaix més gran de la història moderna del nostre País mentre, un equip de mecànics econòmics i socials, declaradament inoperant, inútil i matusser, ompli de mentides el cap dels que, incomprensiblement, volen continuar vivint amb les costelles trencades, els ossos maçolats i els músculs flonjos. Alberto Fabra, gerent del taller de reparacions, hauria de ser cessat fulminantment per la seua més que visible, demostrada i innegable, incapacitat. Els mecànics que té al seu voltant, acomiadats, perquè malgrat que cobren tots els mesos – cosa que no poden dir tots – el vehicle continua sense posar-se en marxa i ells, mentrestant es dediquen a mirar-se el melic, a retornar a l’escenari vells fantasmes i a donar lliçons de com s’ha de fer punt de ganxo amb llana grossa del 23 i ganxo del 7. En fi, de continuar amb aquests mecànics de pa sucat amb oli, dins de no res, el percentatge del 25,1% de les famílies valencianes que viuen sota el llindar de la pobresa s’incrementarà en molt, i amb això, la massa social més desvalguda entrarà en picat en la més absoluta indigència i el desastre serà total i irremeiable. 

Tenim la possibilitat d’arreglar el vehicle, de canviar de gerent i de mecànics, però per fer això, cal prendre una decisió per damunt d’opinions de carrer i de marques de vehicles. El posicionament determinant és d’absoluta urgència, perquè en cas contrari, amb les costelles trencades, els ossos maçolats i els músculs més flonjos que la gelatina de Nestle; amb el vehicle avariat i sense xofer, mai no podrem eixir de casa i s’hi morirem d’inanició, de pena i abandonats com els gossos.