Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 28 de juny del 2009

COSES DE L'INEXPLICABLE SAGUNT


El proppassat dia 5 de maig de l’any en curs, conjuntament amb altres amics, vaig tenir la idea de fotografiar la zona més antiga del cementiri de Sagunt, considerant que seria una manera nova de poder estudiar aspectes bastant desconeguts de la història de Sagunt. S’hi vam encaminar amb la il•lusió de descobrir perspectives noves a traves de les làpides primeres que s’hi van col•locar al cementiri, que ven a datar del segle XIX, i d’alguns mausoleus antics de personatges molt importants en la història més recent de la nostra ciutat, com Amalia Danès, fundadora de l’Asil de Sagunt o el general Canino, militar que va fer comandar un batalló al castell i que va residir al carrer de cavallers, on hui s’hi troba la Fundació de Cultura Bancaixa, en altre temps, Caixa de Sagunt, coneguda popularment com Casa Canino. Quan ja estàvem a punt d’acabar la visita se’ns acostà un treballador de cementiri, amb cara de pocs amics, per indicar-nos que no s’hi podien fer fotos, perquè estava expressament prohibit per l’Ajuntament, i que si en volien fer-ne, doncs, havíem de sol•licitar un permís especial a l’autoritat municipal corresponent. Naturalment no esborràrem les fotos que ja teníem fetes.
Més d’un mes després d’aquella visita ha resultat ser que a València capital, des de fa bastant temps la gent té el costum de visitar el cementiri en pla d’excursió lúdica, i és més, fins i tot, s’hi fan excursions organitzades per visitar el cementiri municipal de València, , perquè a l’igual del de Sagunt, s’hi troben pàgines senceres de la història de la ciutat. La gent, càmera en mà, visita amb respecte el recinte, pren les fotografies que considera interessants – no crec que cap en prenga de personatges absolutament anònims ni recents – marxa a casa amb una col•lecció, una bona col•lecció de fotografies dels mausoleus on reposen les despulles de Sorolla, de Tous, de Serrano, de la família del marquès de Sotelo, del Baró de Petrillo, de Benlliure, Blasco Ibañez, etcètera. Sincerament no crec que això vaja en detriment de cap de les persones que hi ha soterrades, ans al contrari, són personatges que formen part important de la història i com a tal, són públics, i si en vida es devien a la societat, per la seua notorietat, també després de morts. Ara bé, diferent és que just en el moment de fer un soterrar d’una persona socialment gris, els visitants prengueren fotos de la família mostrant el seu dolor. Això és aigua d’un altre càntir.
A Sagunt, però, com que l’Ajuntament encara conserva d’antuvi, i en molts casos, la penosa característica de transformar fàcil en difícil, doncs, prohibeixen, perquè sí, fer fotos al cementiri, la qual cosa és una mida absolutament absurda, perquè se’ns amaguen pàgines absolutament desconegudes de la nostra història. Alguns no sabíem per què hi ha gent que morta al port de Sagunt en 1930, com el capità del vaixell San Mamés, en sotsobrar la seu nau, fou soterrada a Sagunt, o uns marins italians que també van morir en combat al port de Sagunt en l’any 1930. Estudiant la història, a partir de les làpides del cementiri, jo personalment he pogut descobrir que fins 1945 no hi va haver cementiri al Port de Sagunt. I com estes, altres pàgines més que com sempre passa a Sagunt, romanen amagades o deteriorant-se irremeiablement per la pròpia desídia administrativa d’uns governs municipals que només es preocupen de seure’s a un selló ple de poder i de bons beneficis econòmics.