UNA FORMA NOVA D'ESTUDIAR HISTÒRIA

Defugint de tot aquell halo exotèric i fantasmagòric que envolta els cementiris, amb companyia d’alguns amics, he entrat al de Sagunt per recercar, fotogràficament, en la història dels seus primers anys. Este cementeri fou inaugurat el dia 20 de juliol de 1806. Segons consta a la placa commemorativa que consta a l’entrada, i s’hi pot veure, totes les al•lusions referents a l’acte són majoritàriament de caràcter religiós, car les personalitats que hi consten eren part activa de l’Església Catòlica. Així, vingué el doctor, Vicente Bernardo Bisbal, comissionat de l’Arquebisbe de València, el clero de Sagunt i una representació de l’Ajuntament de la ciutat, encara que no consta cap nom. També s’hi explica succintament, que l’anterior cementiri de Sagunt, anomenat del Loreto, estava situat a la Glorieta. La placa és de l’any 1896. La zona més antiga guarda fragments importantíssims de la història de Sagunt, així hi podem veure la làpida d’un alcalde muerto a mano ayrada, als 33 anys, per un conveí descontent; una de ferro colat amb característiques especials; un Teniente Coronel Gefe del Batallón de Cazadores de Madrid que fou linxat per la seua pròpia tropa, segurament al Corralon estant, durant una arenga patriòtica; un obrer anarquista i francmaçò mort en accident de treball; una làpida provisional que encara conserva la provisionalitat; un Profesor de 1ª Enseñanza; un Teniente Coronel Gobernador del Castillo de Sagunto; algunes de mariners italians morto in combattimento navale durant 1943; un Teniente Coronel d'Infanteria la reserva de Sagunto; d‘un Médico Cirujano; Làpides dedicades pels marmessors; un Capitán del Vapor San Mamés, que va sotsobrar al port de Sagunt; d’un Teólogo del Seminario de Segorbe; el nínxol on van romandre les despulles de N’Antoni Cahbret i Fraga, cronista de la ciutat i referent en la interpretació de la història de Sagunt; d’un Coronel Graduado, Comandante de la Guardia Civil, Caballero Pensionado de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, Dos Veces de la de San Fernando, de la de Carlos III i de la del Mérito Militar, Benemerito la Pátria y Condecorado con Varias Cruces de Distinción; el cementiri dels Albaets; el mausoleu de N’Amalia Danés, fundadora de l’Asil de Sagunt i altres de moltíssimes persones anònimes que ens han deixat diferents tipus d’ornamentació, dignes de veure, en les làpides que llurs familiars els dedicaren en amorós record.
Un catàleg nombrós de pistes que permeten aprofundir en la història de Sagunt des d’un altre punt de vista i des de fonts diferents.