El divendres, 27 de juny, convocat per Morvedre Sostenible, férem un soparet magnífic al cim del Garbí. S’hi vam reunir al voltant de 25 persones i repetint el que férem l’any passat, cadascú es va proveir del seu propi sopar i aportà a la “taula comuna” alguna cosa de la seua pròpia collita, així que la taula més prompte semblava un convit d’aquells tradicionals (noces, comunions, batejos...) que altra cosa. Una curiositat, hi va haver que participà a “la taula de tots” amb pastissets i d’altres, amb unes cebes tendres que foren engolides a mos redó.
Hi arribarem a bona hora, perquè els dies ara són molt llargs i ens acompanyà el sol fins una bona estona després d’arribar. Tingueren, doncs, ocasió de contemplar un ocàs solar magnífic, encara que el dia no estava especialment clar, però les vistes des del Garbí són tan magnífiques que, ennuvolat, emboirat, plujós o clar, val la pena pujar-hi i seure’s a contemplar el paisatge tan espectacular que la natura ens ofereix.
Després d’un passeig curtet, per allò de fer temps i esperar els ressaguers, preparàrem taula i sopàrem, ara ja, amb llum de llanternes. L’harmonia fou la característica principal, i les ganes de retrobar-se en aquell lloc esplèndid, i el bon rotllo, i la manca d’exclusivitats i l’acceptació de què la raó sempre està repartida...
Després del sopar hi hagué cafenet – algú va portar un termo ben preparat – misteleta, coca caldosa, pastes de forn, whisky, acudits ben contats, altres malament, però per tot hi vam riure: en un cas perquè ens feia gràcia l’acudit i en altres, per la poca traça del contador. Al voltant de la una de la matinada decidírem “replegar el campament” i tornar-se’n a casa, perquè entre altres motius, feia un fred que pelava, això sí, amb l’ànim fet de repetir el proper any en les mateixes dades, i si és possible, amb més gent encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada