Levante-EMV.com España difonia la noticia:”El consejo de administración de Gas Natural Fenosa ha designado por unanimidad al ex presidente del Gobierno Felipe González nuevo consejero independiente del grupo energético, anuncio en una nota la compañía” Aquesta designació estava justificada per l’ample reconeixement i prestigi nacional e internacional de Gonzalez com estadista i expert coneixedor de Latinoamèrica, i també dels països de la Unió Europea i de l’Arc Mediterrani, on la companyia té una presència significativa. Tindrà un sou anual assignat de 126.500 € però aquesta nòmina pot augmentar si el nou conseller presideix o participa en alguna comissió de direcció. El càrrec serà per tres anys, segons contempla el codi del bon govern, però pot perllongar-se fins un període de 12 anys. Feu números.
El 25 d’octubre de 2010, Felipe González, en entrevista publicada pel diari El País, va manifestar que:”El compensar la caída a medio plazo de la población en edad de trabajar, frente al incremento de la población de mas de 60 o 65 años, nós obliga a plantear una mezcla de políticas, de la que la reforma del sistema de pensiones y de la edad de jubilación es una parte imprescindible, però solo una parte. Por eso, hay que prolongar la vida activa de la población actual y futura, con estímulos para hacerlo, que podemos diseñar y acordar; considerando la jubilación como un derecho, no como una obligación; reconsiderando los periodos de carència y calculando la pensión por los salarios o rentas percibidos a lo largo de toda la vida laboral”.
Com a membre del Consell d ‘Estat, Felipe González cobra, en aquest moment, al voltant de 90.000 € que s’han de sumar a la quantitat que l’Estat li assigna per ser ex-president de govern i a les publicacions, i a les conferències i a... etc, etc, etc.
**************************
Fer demagògia és fàcil i sé, que algú pot pensar que jo estic fent-ne, però em molesta que em prenguen per idiota. Se suposa que cal donar exemple d’austeritat front a la crisi, i els grans partits i els seus polítics han de començar a donar-ne. No és suficient en congelar els seus salaris, com han concertat el PSOE i el PP, cal rebaixar-los de veritat, i establir pensions amb les mateixes condicions de cotitzacions a la Seguretat Social que les imposades als treballadors. Cal legislar perquè no cobre més un director general o un polític en l’oposició que un president del govern. S'han de fiscalitzar totes les retribucions percebudes per ostentar un càrrec polític i sotmetre-les a criteris d’absoluta transparència i control. És necessari, quan de donar exemple es tracta, definir perfectament les dietes i altres remuneracions afins per acabar amb unes prebendes sense cap ni barret: dinars de treball que semblen banquets de noces, quantitat ingent de cotxes oficials d’altíssima gamma, targes de crèdit que els permeten gastar a mans plenes, comissions de serveis, dietes per manutenció, despeses de viatge, complements de càrrec, bons de taxi i de totes les canongies que tenen aquells que ocupen una poltrona, només pel fet d’haver format part d’una llista tancada i bloquejada que desvirtua totalment la seua qualitat de candidat electe. I clar, com ells no en donen, tampoc s’interessen pel tema els alcaldes ni una bona part dels seues regidors que, sense cap mirament, segueixen el pas dels seus “germans majors” i sospiren per entrar en La Secta Superior Política, bé sia en l’autonòmica o bé en la nacional.
Cal, per tant, acabar amb totes aquestes desmesures i no fer pagar la crisi a qui no l'ha ocasionada. No podem tenir la pretensió de què els polítics treballen per altruisme, no, han d’estar ben pagats d’acord amb el lloc que ocupen i el treball que duen a terme, però aplicant-hi criteris de responsabilitat, sense forçar greuges comparatius en els quals sempre perden els ciutadans i els polítics acaben destruint la confiança del poble en ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada