Mal mestre és aquell que no dóna bon exemple, com mals mestres són aquells que prediquen una cosa i en fan altra, o bé, sempre volen empassar-se el millor tros de la peça en detriment de qui realment necessita menjar-se-la. No fa gaire dies, el senyor José María Alfredo Aznar López, ex-president del govern espanyol, va sortir a la tele per dir que cal revisar l'estat del benestar, car no és possible que la societat espanyola visca amb el desig de treballar poc, cobrar molt i jubilar-se promte (serà el seu cas?), com si els somnis s'hi hagueren de prohibir. Però el cas és que Aznar vol repassar l'estat del benestar (?) en la part que pertoca només als treballadors, només als treballadors, que són els únics que no tenen, no tenim, cap responsabilitat sobre la greu crisi que ofega milers i milers de famílies. Ells, els poderosos, no han de renunciar a res, ni a retalls de salaris com toca, ni a congelacions de pensions, ni a preus abusius, ni a condicions laborals precàries. Ells no. L'ex-president Aznar té una pensió vitalícia pel fet d'haver estat president de govern; en té una altra per haver estat diputat durant 8 anys, només vuit anys quan actualment els patrons, com ell, demanen als treballadors 35 anys de cotitzacions per tenir dret a una pensió de jubilació; la seua empresa, Famaztella tancà l'exercici 2009 amb uns ingressos de més de 620.000 € i uns beneficis de 450.000 €; la seua empresa, fundada en 2004, ha aconseguit un patrimoni valorat en 1,6 milions d'euros i ha invertit en instruments de patrimoni en dòlars per valor de 811.701 €; a més a més, cobra la gens menyspreable quantitat de 220.000 dòlars USA, anualment, com a assessor dedl multimilionari Rupert Murdoch.
I mentre el senyor Aznar imparteix classes doctorals per la tele, s'hi ha creat una nova corrent de "nous pobres" que són famílies amb fills i amb hipoteca, amb el cap de família aturat i amb terribles angoixes per arribar a la fi de mes; que viuen amb el justet, que no tenen possibilitat d'estalviar, que han esgotat totes les prestacions socials i que no han tingut més remei que acudir a menjadors socials.
I mentre el senyor Aznar Faxendeja per la tele, A Espanya hi ha quasi 9 milions de pobres i un altre milió i mig sobreviu amb ingressos inferiors a 1.000 € mensuals; les diferències entre elsrics i els pobres són cada dia majors; les perspectives de millorar són absolutament inexistents i les demandes d'ajut a associacions benèfiques han augmentat més d'un 55%.
I mentre el senyor Aznar es gallega com un gall dindi per la tele, la crisi s'encrueleix amb dos de cada 10 espanyols; el col·lectiu de pobres suposa el 19,7% de la població total; 800.000 famílies pateixen exclusió severa, tenen fills a càrrec, estan afectats per alguna minusvalua i viuen en barris marginals o desfavorits i 2.600.000 famílies pateixen problemes d'integració social a causa de la pobresa.
I mente tot açò ocórre, Ragoy guanya, oficialment, més de 100.000 € anuals, Chaves 127.000, Bono 168.000, Zapatero 80.000, Montilla 144.000, Ruíz Gallardón 102.000, Esperanza Aguirre 90.000 i un llarg etcètera vergonyós.
El Salari mig en Espanya és de 21.500 euros anuals (1.790 €/mes).
El Salari Mínim Interprofessional és de 7.596 euros anuals (633 €/mes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada