Tots els anys escric alguna cosa sobre la setmana santa saguntina, perquè a banda de creences polítiques, religioses i socials, es pot dir, sense por a errar, que la setmana santa és la festa per antonomàsia de la ciutat de Sagunt, especialment de ciutat vella, aquella que s’hi ha anat formant a la falda del castell des dels ibers fins als nostres dies. L’altra banda de Sagunt, la que toca la platja, té un caràcter diferent que no s’hi mostra procliu a les celebracions religioses. No obstant això, des de fa un parell d’anys hi celebren una setmana santa que reprèn una que fou durant els anys 50/60, no recorde exactament. Després, per un desafortunat cas de pederàstia i assassinat d’un xiquet que feia funcions d’escolanet a l’església de Begonya, a mans del rector titular, les celebracions religioses als carrers desaparegueren sense mitjançar cap ordre legal a eixe efecte, simplement per desafecció popular no conduïda.
Bé, la setmana santa saguntina ha anat incorporant actes diferents a la celebració lúdica, i això ha fet que actualment s’hi done una immixtió que és un vertader batibull per a tots aquells que no estem molt al corrent del calendari cerimonial. En eixa incorporació gradual han arribat bandes de tabals i cornetes, de requetès i carlistes, i altres que encara que utilitzen els mateixos instruments no llueixen la mateixa indumentària ni aquells símbols carrinclons de segles passats. Però tot i això, no pretenc fer una crítica de la participació d’estes bandes amb simbologia política del segle dinou, però crec que els que propicien la seua intervenció en la festa haurien de recordar-los que, encara que de caràcter lúdic per a la majoria de la gent que hi participa i dels observadors, és una festa amb genuïnes connotacions religioses que no lliga amb certes músiques. Està clar que la renovació en tots els indoles de la vida és absolutament necessària, però d’això a desfilar pels carrers tocant – malament, per cert, perquè no les interpreten amb els instruments adequats – peces del musical Mammamia, o pasdobles o la celebèrrima Volare que tant bé interpretava Modugno, és passar-se tants pobles com n’hi ha de Perales de las Truchas a l’estat de Pernambuco. Resulta, si més no, hilarant, i en qualsevol cas, poc corresponent.
De manera que no estaria gens malament que eixe capítol musical es corregirà en bé de la festa, perquè algú pot imaginar-se un crist crucificat amb canana i dos revòlvers a la cintura?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada