JOAN BALDOVÍ I RODA

L’últim “darrer diumenge d’octubre” a El Puig ha vingut a donar l’empenta definitiva a un polític encara no del tot conegut arreu del País Valencià. Va estar alcalde de Sueca, un bon alcalde, però això no va ser suficient perquè la gent el coneguera fora de la Ribera i d’alguna comarca limítrof, però aquells que estem vivint una miqueta allunyats d’aquella comarca o en un altra província diferent de València, la figura de JOAN BALDOVÍ I RODA no havia ocupat el lloc preferent que ja s’hi ha guanyat en aquesta societat. Ara, Joan Baldoví, Baldo, s’ha mullat en un acte multitudinari, com és la celebració del Darrer Diumenge d’Octubre a El Puig, i ha esclatat, mostrant molt a les clares, la seua vocació política, el seu sentiment clar i innegable d’estima al seu país i la voluntat aferrissada de treballar des d’on estiga pel País Valencià i per tots els ciutadans que, amb  bona voluntat, vulguen afegir-se al projecte que encapçalarà al Congrés de Madrid.

Joan Baldoví i Roda va fer un discurs d’alçada, llarg, de gran contingut social i polític, i amb una vitalitat encomiable i molt contagiosa. Poc a poc va anar desgranant la seua idea, amb un to conciliador però enèrgic, de la mà dels grans autors valencians i fent un esment especial a Fuster, va anar explicant-s’hi. S’hi veia, tots sabíem que arribaria el moment, i el moment fou quan en acabar les seues paraules, els assistents van esclatar en un clam unànime i ardent, mentre ell, amb els braços dibuixant el signe de la victòria, encoratjava tothom.

Fou un gran descobriment per a tots aquells que no sabíem d’ell, i fou, el centre de la conversa a totes les taules, mentre es donava bon compte de plats generosos de paella valenciana de l’horta, d’arròs al forn a la manera xativenca, d’embotits i car de xai a la graella, tarongetes,  dolços de forn casolà i licors de la terra. Va ser una diada magistral, amb més gent que mai, amb major complicitat i amb grandíssimes esperances perquè el nostre País millore i puguem posar fre a la desmesura i les malifetes dels grans partits que, en clau nacional, imposen, posen i lleven al seu albir, però sempre en detriment dels més castigats i mai on tocaria incidir, que entre altres son ells i totes les seues prebendes.

Joan Baldoví i Roda satisfà totes les nostres esperances, per la seua valua política i personal, per la seua humanitat i per eixe tarannà planer que tan prop el situa al costat del nostre poble i de tots nosaltres.