Mateu Rodrigo Lizondo, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València i vocal del Consell d’Heràldica de la Generalitat, deia ahir a Levante – edició del dia 11 d’octubre de 2011, pàgina 21 – que “NO HAY DUDA QUE LA BANDERA DE SAGUNTO ES LA CUATRIBARRADA. No tiene ningún color añadido, y si la que hay en el ayuntamiento tiene una franja roja lateral sería un recurso para fijarla al mastil, pero sin significado ninguno”
L’insigne historiador saguntí, N’Antonio Chabret i Fraga, en la seua obra “Sagunto, su historia y sus monumentos”, pàgina 389 del tomo II, capítol VII, “Armas de la Villa de Murviedro”, explica que no es fácil comprobar desde qué época usa Murviedro el mismo escudo que su vecina Valencia, ni cuando se añadió la corona real y el murciélago, que caracterizan con más propiedad a la cabeza del reino... El escudo más antiguo de nuestra antigua villa, es en forma de losanje, se remonta al año 1412 y su composición se reduce a las barras o bastones rojos de Aragón sobre fondo amarillo, con corona real... Evidentment, ningú no pot etiquetar Chabret d’açò o d’allò altre, ni de cap tipus de parcialitat, ni de catalanista. Sense discussió, ell és una de les veus més preclares de la història moderna de Sagunt.
Per què l’escut de la ciutat es reduïa a les barres o bastons rojos de l’Aragó sobre fons groc en aquell temps?. Doncs, perquè no era altra cosa que l’estendard del rei Jaume I el Conqueridor, rei de l’Aragó, de Catalunya, de València i de les Illes Balears, amb el qual, el propi rei assenyalava Morvedre com a una de les ciutats conquerides per ell, i per tant com una indicació inequívoca de què Morvedre quedava convertida en vila reial, que pertanyia totalment al monarca i que restava subjecta a les lleis que d’ell dimanaven.
L’any 1929, en ple de l’Ajuntament, es va ratificar per unanimitat que la bandera que havia de representar Sagunt no era altra que eI penó del rei Jaume. I així ha estat amb total normalitat, fins i tot en el franquisme, fins que l’arrogant prepotència dels polítics de torn, simplement per motius que desoeixen tot raonament històric, van embrutar l’ambient social amb historietes impossibles de mantenir en peu, encarant-nos els uns amb els altres i mortificant una societat absurdament dividida. Eixa va ser la major aportació a la política de vot, que des del restabliment de la democràcia als nostres dies s’hi ha fet: sembrar la llavor de la discòrdia i fomentar una societat totalment fragmentada. Ara resulta ser que ha esdevingut una vergonya, i en ocasions un delicte, treure al carrer la bandera de la nostra ciutat. I com que al senyor alcalde i al seu seguici mai no els ha importat – ni els importa – un rave la senyera de Sagunt, resulta que s’han inventat una de nova, per a major confusió de la gent en general, que té una franja roja al costat del pal, que no és altra cosa que el nexe d’unió entre la bandera i el pal que la manté, i que podia haver estat de qualsevol altra tonalitat. I eixa és la que està penjada al balcó de l’Ajuntament com a referència de la nostra ciutat, però ¿on està documentat que eixa és la senyera de Sagunt, en quin document ho han llegit, quins llibres d’història ho expliquen? quines veus necessiten escoltar per donar-se per assabentats? Volem saber-ho, volem que l’alcalde – inductor principal d’este lamentable succés – ho demostre amb claredat, i que ens pose al corrent de perquè tantes ciutats als nostre País tenen una bandera que en tot o en part porten les quatre barres del rei Jaume I: Meliana, Foios, Agullent, Ahillas, Albal, Bunyol, Alcasser, Alboraia, Alcàntera del Xúquer, La Pobla de Farnals, El Puig, Massamagrell, Puçol... per posar-ne alguns exemples.
N’és una autèntica vergonya el procedir d’este alcalde incapaç d’impregnar-se de la història de Sagunt i de fer saguntinisme, que utilitza fervorosament el populisme de vot a costa del que calga i a favor d’una carrera política més que dissenyada. Però que s’entere bé, LA SENYERA DE SAGUNT, DES DE SEMPRE, ES LA QUE REPRESENTA EL PENÓ DEL REI JAUME I, SENSE CAP ALTRE AFEGITÓ QUE LA DESVIRTUE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada