LA GALLINA HA DIT QUE NO, VISCA LA REVOLUCIÓ!

A les acaballes dels anys 60 del segle passat, es va alçar potent el crit d’una gallineta que es plantava decididament farta ja de pondre tants ous perquè se’ls menjaren uns altres, tipa de tindre la natgera més coenta que un pebre per produir ovades sense fi en benefici de les butxaques de l’amo, desballestada després de tant de temps condemnada  a viure entre la seua pròpia gallinassa i empobrida per la seua explotació dins de la gallinasocietat. I la gallineta, retrobada amb el seu destí, va dir que ja n’hi havia prou, que els ous s’ havien acabat, i després de tocar el viu, i posant tota la carn a la graella, es va llençar al carrer cridant vives a la revolució per derrocar tots els amos intransigents que demanaven incansablement ous i més ous a canvi d’un poc de menjar, i que com a única solució oferien rebaixar a la meitat el pinso adduint no sé molt bé quina crisi econòmica, i llevar-li un bon pessic de palla de les gàbies que les gallines trepitjaven a diari. Et sona la història?. Ja ho crec que sí, perquè és el que està ocorrent ara: els rics volen més i més ous sense pagar més i continuar omplint-se les butxaques com han fet sempre, perquè cal minvar el deute del corral i el dèficit que ells mateix han ocasionat amb les seues mans llargues, brutes, insociables, egoistes i poderoses.
Salvador Espriu va escriure: “ Tenim la raó contra bords i lladres, el meu poble i jo...” . Sí, contra bords i lladres visca la revolució, contra banquers bords i lladres visca la revolució, contra els empresaris bords i lladres visca la revolució, contra les imposicions inhumanes visca la revolució, contra els atacs a l’educació i la sanitat visca la revolució, contra les retallades a compte de tots aquells que no tenim res a veure en la crisi visca la revolució, contra la hipocresia de l’església visca la revolució, contra les mentides dels polítics bords i lladres de La Casta visca la revolució, contra els sous milionaris i les prebendes bordes i lladres visca la revolució. Ja n’hi ha prou de mentides. Les polítiques neoliberals han provocat un autèntic desastre a tot el món. A l’estat espanyol hi ha més de cinc milions i mig d’aturats. Al món menys desenvolupat moren de fam diàriament més de 30.000 persones, gairebé 3.000 milions no tenen aigua potable ni cap possibilitat d’accedir a ella, i 5.000 persones diàries moren per malalties ocasionades per aquesta carència. I s’hem preguntat qui té la culpa de tot aquest desastre social? Són els mateixos que ara diuen que tenen idees i recursos suficients per treure’ns de la crisi que vivim. Mentides que mai no paren i mentides i  mentides. Via fora, via fora... Visca la revolució!!