LA JUSTÍCIA I CAMPS

Incomprensiblement, Francisco Camps, expresident del govern de la Generalitat, ha estat declarat NO CULPABLE de l’assumpte dels vestits, que no vol dir INNOCENT, i se’n surt de rosetes del fangar en què estava posat fins el coll. Està ben clar que era una decisió esperada més que afegir a la llarga llista de despropòsits de la justícia, perquè la justícia té un camí tan interpretatiu que resulta ben difícil creure que als jutges només els mou el desig sincer d’aplicar les lleis asèpticament, i és que els magistrats, a la fi, són homes com la resta dels homes i per tant, captius de la seua ideologia, de les seues passions, afliccions, impressions, depressions i incomprensions. Resultarà tan impossible trobar un jutge absolutament alien a la condició intrínseca de persona que plora i que riu, que té ressentiments, que menja, que dorm, que s’avorreix, que gaudeix, que s’angunieja o que pateix una grip estacional, com trobar un gra de sorra d’una mil•lèsima de micra, redó i transparent, en una platja opalina  d’arenes blanques. No obstant això, si els jurats – que també són persones com tothom – han  de servir per servir a... paga la pena que els assumptes de la justícia siguen tractats per professionals del dret, però clar, si els professionals del dret continuen en la senda de crear estupor en la societat amb solucions que només a ulls d’ells són correctes, per què s’ha de creure en la justícia que apliquen aquests homes togats en negre, circumspectes i allunyats del món real en què vivim la majoria? i si persisteixen, qui jutjarà al jutge? Porqueria de justícia, justícia que ara més que mai, cal escriure-la en lletra menuda, perquè, dissortadament, el llistat de desgavells continua. El Camps opusdeista i el seu companyó, el repentinat i pedant Costa, per art de la màgia humana s’han escapat de l’infern que tenien reservat per mèrits propis. Valga’m déu, senyor quina injustícia de la justícia!