ENS MEREIXEM AÇÒ?

Aquesta monarquia se supera. No para d’astorar-nos amb les seues “cosetes sense importància” que li costen a l’erari públic un munt “d’euros sense importància”, però com que es dóna la casualitat que l’erari públic som tots els ciutadans que no defraudem, resulta ser que “aquestes cosetes sense importància” acabem pagant-les vostè, i vostè, i tu, i ella, i ell, i el jove, i el vell, i l’estudiant, i el treballador, i l’aturat, i l’empresari que cotitza com toca, i l’autònom que sobreviu com pot, i el que lluita desesperadament perquè el banc no li embargue la casa, i el que té problemes per donar de menjar cada dia als fills, i el que està en la llista d’espera d’un hospital amb l’esperança de què la malaltia no acabe matant-lo abans que el criden a la taula d’operacions, i el pares que porten els fills a barracons-mathaussen que ploren quan plou i tremolen quan fa fred, perquè no hi ha diners per bastir escoles còmodes i calentetes, i la desesperació dels pensionistes que no arriben a la fi de mes si no és a costa de passar privacions de tota mena i etcètera, etcètera, etcètera. I ells, els reis i les reines, i els prínceps, i les princeses postisses, i les infantes, i els fills de les infantes i els marits corruptes-lladres-vividors (per a triar a gust de cadascú) de les infantes, i els cosins, i les ties i els tios i tota una parentela multicolor, ells, rics que rics, i simpàtics (són tan alegres i naturals...)  vivint com Maria Santíssima deu viure al cel, i sens atabalar-se per arribar a la fi de mes. Pobrets, quina vida més soferta i sacrificada. Quant han de pencar, senyor!
El pobret rei Juan Carlos porta un munt d’operacions de “cosetes sense importància”: esquiant es va fotre un peu i un genoll i el tendó d’Aquil•les i un ull a casa estant... quina desgracia d’home. Ara va i li organitzen un safari per matar elefants, mentre la senyora reina se’n va a la seua Grècia arruïnada, per celebrar-hi la pasqua ortodoxa, car ella és de tot. Sí, catòlica, que és preceptiu per a ser reina d’Espanya i ortodoxa com tota la seua família exiliada en l’Anglaterra. Bones vacances, senyora reina i que li aprofite el que molt no podem fer i vostè sí. I en la sabana africana estant, a vuit mil quilòmetres de Madriz, el senyor rei li pega un tir a un elefant anestesiat que li posen al davant (com els ossos borratxos que li posaven a Romania) i el retrocés del fusell el tira de cul i es trenca el maluc. Quina desgracia més gran, el rei per terra i la corona en caiguda lliure i rodant en sentit contrari de com es roda a l’Espanyamonarquicarepublicana, que de tot n’hi ha a la vinya del senyor: No res, deu hores de viatge en avió privat – com viatja la majoria dels espanyols – i de seguida operat a una clínica privada, perquè de la seguretat social, amb açò de les retallades de Rajoy, no es refia ni un pèl. I a tot açò, un nét del senyor rei es fot un tir al peu mentre juga amb una arma de foc il•legalment, per l’edat naturalment. I a tot açò, un gendre del senyor rei, el Furtangarin, roba que roba se compra en una ONG filial d’una altra ONG que és subsidiària d’una tercera ONG fundada per una empresa que no és, presidida per uns xoriços que sí que son. I a tot açò, la senyora reina que diu que com està “muy a gustito” a la Grècia intervinguda, doncs, no tornarà a la seua cort a retrobar-se amb  al seu senyor reiespòs, mentre no s’acabe la pasqua ortodoxa i contemple de primera mà com es mor de gana aquella gent. Mentrestant, algú continuarà organitzant més safaris reals, que el senyor rei millorarà i ben aviat hi podrà tornar per seguir disparant contra els pobres elefants anestesiats, que no li han fet cap de mal al senyor rei, però com que són tan grans, li fam massa ombra, i a més, bramen la Internacional en sorround. Bé, a veure si n’hi ha sort i la propera vegada, quan el senyor rei Bobò torne d’una caceraafricanaassassina s’ha oblidat les claus a Botswana i no pot entrar mai més al seu palau: s’ho mereix per ser un personatge entremaliat, gens solidari amb la societat en què regna, malgastador, destructor del medi i Bobò, que no és sant de la meua devoció ni de molts altres.