MARHUENDA I EL PP

El PP de Rajoy no para de sorprendre'ns, i l’impertèrrit  “marianista” Francisco Marhuenda ja no sap cap on tirar, especialment, quan es troba de contertulià a la taula de al Rojo Vivo, perquè li cauen les males noticies que afecten al PP des de tots els costats i acaba per no poder treure el cap de sota l’enorme taula, que li serveix per recolzar la seua pena d’home escaldat. En el seu favor cal dir que és un home de positura educada i gestos de vençut que, emparat en una aparent falsa humilitat, defensa l’amo a mossos i dentades sense alçar la veu. I tot per la mòdica quantitat de 250 euros, que sembla que és el que cobren tots els contertulians que modera  Antonio García Ferreras, i un amor caní al líder del seu partit. L’única barra que té on agafar-se és l’irascible facistot Antonio Pérez Henares i algun que altre col·laborador de l’ABC. La resta, capitanejats per Ernesto Ekaizer i Antonio Miguel Carmona, el desfan a miques i el devot Marhuenda no espera altra que s’acabe aviat aquella tortura de programa. Li faltava per beure del got verinós del cas Barcenas, que el fa suar la gota amarga de la vergonya, car a ell li donen una informació i el PP se n’amaga altra i ell ja no sap que dir ni com justificar tot el que, a la vista de tots, és injustificable i absolutament obscè. Per exemple, el PP ha declarat per activa i per passiva que Luis Bárcenas va ser donat de baixa de tresorer i del partit en l’any 2010 – per allò de la seua imputació en el cas Gurtel – però les investigacions demostren que el  ha mantingut cotxe oficial, despatx, sou, i ha format part de la nòmina del partit, fins el mes de desembre de 2012 i sembla ser que s’hi couen una sèrie de xantatges que posen en un destret la cúpula del Partit Popular. Marhuendas, fidel i submís com no n'hi ha altre, continua en la defensa a ultrança del President Rajoy i, encara que es confessa afecte al partit i al personatge, demana, això sí, amb veu baixeta, que li aclarisquen tot els desgavells que hi ha al voltant de Barcenas, els sobres i els possibles xantatges, perquè ja no sap ben bé que dir i la saviesa popular diu que s’agafa més prompte un mentider que un coix.